Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dijous, 30 de juny de 2016

Eloisa Trellez Solis

Tengo un recuerdo hermoso de su imagen, de su energía maravillosa, de su actitud positiva ante la vida, de su entrega al cuidado de la biodiversidad. ¡Gracias Salvador!

Sara Pont Gasau

Salvador, gràcies. Gràcies per compartir amb mi la teva passió per la natura.  
Gràcies per tot allò que m’has tramés i he pogut gaudir durat tot aquest temps, i que no hagués volgut que s’acabés tan aviat. Al teu costat he aprés molt i me’n porto un bocí de tot allò que tant he admirat. La feina ben feta de qui es mira fins al darrer detall per petit que sigui; la lluita constant pel que es desitja i s’estima, defensar fins la darrera conseqüència tot allò que creus important, el discurs clar, entenedor i didàctic, la incansable dedicació a la vida i la perseverança en el dia a dia. Gràcies per fer-me costat quan les coses no m’han anat de cara, gràcies per confiar en mi.   A reveure amic, sé que en qualsevol bosc, prat, mar o racó de Catalunya em serà fàcil trobar-te.

Xavier Vilabella Pecondón

Hola Salvador, Amb tristor et dic adeu... Vull agrair-te la gran dedicació a la conservació del medi natural. Gràcies per fer un mon una mica millor. Has deixat un bon mestratge.  Els que ens quedem et trobarem a faltar.  Seguirem els fils que has teixit.  Aprendrem a caminar-los i obrir-ne de nous. Estic agraït d’haver pogut compartir la teva llum. Descansa en pau Salvador



Diana López Agostini

En el marc del compromís incondicional d'en Salvador amb la preservació de la natura, vull destacar el seu suport decisiu per impulsar la cartografia digital del patrimoni natural. N'esmento només una mostra:  delimitacions i ordenacions d'espais naturals, espais d'interès geològic, habitats terrestres, habitats litorals... Valoraré sempre la seva visió crítica, que ha permès afinar la utilització d'aquesta cartografia per millorar la gestió, l'anàlisi i la planificació de l'administració pública catalana. Totes les flors del mon, Salvador




Carles Campuzano

La mort és sempre trista; més encara quan es tracte d'un home jove i ple de vitalitat. Pràcticament no ens coneixem, però la conversa que mantinguerem fa uns anys, tot fent un cafè em mostrà una persona lúcida i bona. No és poc. Que descansi en pau

dimecres, 29 de juny de 2016

Puri Canals

Benvolgut Salvador Grau Tort, fa uns mesos et vaig passar aquesta foto feta el setembre de 2012 a Jeju (Corea) durant el Congrés mundial de la natura, on estem reunits amb companys de la UICN. Vaig pensar que et faria il·lusió tenir-la, i ara acabo d'adonar-me'n que d'ella en vas treure la teva foto de perfil. I és realment així com et recordaré: Somrient i ple de llum. Ja fos a Catalunya o a l'altra punta del planeta. Sempre disposat a donar el millor per conservar la natura i treballar en equip.
I avui, en el dia del teu comiat a Vilassar amb la teva familia i amics, la tristor no ha pogut superar l'agraiment pel plaer d'haver pogut compartir tants anys de bon treball i complicitats amb tu. Et trobarem molt a faltar. Moltes gràcies amic. Fins sempre!



Es mostra IMG_7347.JPG.
Es mostra IMG_7347.JPG.

Gabriel A. Palacio

Salvador, Dilluns em vaig assabentar, a través d’un missatge d’en Ferran Miralles, del teu traspàs. Em va deixar tan copsat que, fins a avui, dimecres, no he tingut esma per escriure’t res. Trobaré a faltar la teva fesomia d’home bo, que no era sinó un reflex de la teva bellesa interior; la teva veu –greu, pausada, vellutada–, que sempre vehiculava un discurs consistent i ben articulat; el teu esperit serè, però lluitador alhora; la teva voluntat per trobar solucions més que per plantejar problemes (tinc ben presents les diferents ocasions en què, davant algun desencontre entre els nostres respectius “senyorets” polítics, ens enviaven a tots dos a seure’ns plegats i sempre, sempre, va ser fàcil arribar a l’acord amb tu); la teva lucidesa, que, tot fent equip amb una capacitat de treball poc habitual, ens ha deixat un gran llegat; i tantes coses més...
Descansa en pau, benvolgut, que aquest vell Llop Solitari, ara, udola per tu.

Jordi Parpal Servole

La noticia em va agafar treballant a una de les reserves de la biosfera més gran del món, la de El Vizcaíno, a la Baixa California (gairebé com tot el nostre país). No podia més que pensar en que era un marc incomparable, un llegat inmens, un dels motius als que vas dedicar tota la teva vida. Enmig d'aquella natura aspre, inacabable, preciosa vaig trobar la pau per païr tan dura noticia. Salvador, van ser molts anys treballant junts, moltes vivències plegades, molts neguits compartits i un objectiu comú. Tot i que no sempre coincidíem, em vas ensenyar molt del que he anat aplicant en el meu camí i estic molt orgullós de poder haver recorregut aquesta senda al teu costat. Recordaré sempre la teva tenacitat, la teva fortalesa, el teu lideratge pero, sobretot, la teva senzillesa.

dimarts, 28 de juny de 2016

Nito Giné

Gràcies Salvador per tot el que hem pogut com partir amb tu. Sempre estaras en algun raconet de la nostra vida.

Marga Salas

No ha estat fins avui que he sabut la notícia, gràcies a la Rosa Maria. Sento una gran tristor. Vas formar part de la meva millor època laboral, la dels primers anys (cap de nosaltres havia entrat encara en la trentena), la de les il·lusions i projectes que començàvem tots. He parlat amb la Rosa Maria fa un moment, i totes dues t'hem recordat com una persona molt compromesa, sincera i divertida. Com ens feies riure amb les teves expressions tant de Vilassar... Em sap tan de greu, es tan injust. I ara estic aquí, sense saber què dir, asseguda al meu lloc de treball, pensant en la teva família, en els teus fills que tenen l'edat dels meus, en tota l'enyorança que deixes darrera teu. I recordo uns versos que vaig sentir en una ocasió: "La vida significa tot el que sempre ha significat. No s'ha tallat cap fil. Per què hauria d'estar fora dels vostres pensaments, simplement perquè no ens podem veure? Us estic esperant, per un interval No estic lluny; tan sols a l'altre cantó del camí. Tot va bé" (Henry Scott Holland)

Xavier Cazorla Clarisó

La natura no sap de despatxos, però gràcies a la teva perseverança i treball silent vas saber portar-la allà on es prenen les decisions, no sense dificultats. El teu llegat és immens, i més si es mira en perspectiva d'aquesta planificació que en el seu dia va ser revolucionària. Els que quedem tenim tota la responsabilitat, cadascú des de la seva trinxera, de cuidar d'aquesta natura nostra i posar-la en valor, com vas fer tu, amb cor i ànima. Ens retrobarem la propera primavera. Fins sempre.

Hernán Collado Urieta

Avui estic escrivint sobre incentius fiscals a la custòdia del territori i ve al cap en Salvador. Em trasllado a Diagonal 523 i em poso en la situació de com rebrà ell aquesta nova informació, quines reflexions em farà que segur em faran millorar allò treballat; com serà capaç d'entendre i de fer avançar amb passos assertius allò que no és fàcil ni immediat. Em vénen al cap el seu posat professional i especialment aquell rossec emfasitzador al anomenar determinats conceptes (no sé si me'n surto en descriure'l, però tots els que l'heu sentit sabreu a què em refereixo: molt característic!). Ens fan falta, les persones que se'n van. Ens deixen buits irreemplaçables com cicatrius que demostren que créixer és feina dura.

Narcís Ribes Besalú

El meu reconeixement a un gran defensor de la natura i de la vida. Gràcies per la teva feina i la teva lluita. On siguis descansa en pau, Salvador. El meu condol als familiars i resta d'amics.  

Narcís Vicens Perpinyà

Salvador, dissortadament he pogut compartir pocs moments amb tu. En les reunions i xerrades has irradiat cordialitat,  transmès estima i emoció envers el patrimoni natural  i rigor per ajudar-nos a encarar millor el seu coneixement i conservació. Et sentirem proper cada cop que parlem de natura i espais protegits del nostre petit país que tant has estimat.
Seguiràs sent un referent per sempre.
Una abraçada

Mireia Cañellas Grifoll

Compromès i apassionat amb la natura, el nostre país i les seves persones, ens vas ensenyar com estimar-la i el valor de conservar-la. Gràcies per la teva dedicació, constància, saviesa i, sobretot, per la teva amistat. Et trobarem a faltar. Trobarem a faltar el teu somriure, la ironia fina, la motivació, el gust pels detalls ... i molt especialment l'escalf de les teves abraçades. Fins sempre !

dilluns, 27 de juny de 2016

Jordi Florensa Rovira

Sempre recordaré com gaudies de les meves frases lapidàries:
El museu és un club, o Et sord o t'espolses?.
Fins sempre.

Francesc Uribe

Fa poc encara pensava en consultar-te un projecte. Eres d'aquestes persones a qui agrada demanar opinió. Venia de gust conversar amb tu pel plaer de ser correspost i també per l'egoisme de veure com millorava el que t'havíem exposat.

Malgrat que ens vam tractar poc m’ha quedat la marca de la teva absència i després de sentir-ho per igual en altres persones goso dir-ho en públic.

Rafa Ruiz de Gauna Torres

Molts records em venen al cap de la VIDA d'en Salvador. D’aquells primers anys a la Fundació Pere Tarrés (finals dels 80 i primers dels 90). D’aquells dinars, converses, passió pels esplais. Dels inicis de l’educació ambiental. De les llistes menudes que feia. De la seriositat en els plantejaments. Del “funestòmetre” que compartíem. Però sobretot de la seva qualitat humana i cristiana, i del profund respecte per les persones.

Després no hem tingut ocasió de compartir altres moments, però sempre formarà part de la meva vida i de la història del MCECC i dels esplais cristians i l’Església a Catalunya.

Mantenim l'esperança que per a una persona que tant va estimar la vida, Déu li donarà la VIDA plena.
Una forta abraçada a totes les persones que l’han estimat i ha estimat.

Rafa Ruiz de Gauna
Fundació Pere Tarrés

Christine Reixach

Fa pocs dies em vas venir a veure al despatx i els dos ens vàrem consolar mútuament per les desgràcies que ambdós estaven patint.
Recordaré sempre els teus ànims i el teu escalf i estiguis on estiguis desitjo que descansis en pau en el bell mig de la natura que tant t'estimaves.

Lluís Recoder i Miralles

El Salvador que he conegut ha estat un home apassionat que ha tingut la sort de convertir la seva vocació en professió. Rigorós, profund en la reflexió, estudiós, amb sólid criteri...el millor col·laborador per als qui en algun moment hem hagut de prendre decisions difícils que requerien del coneixement expert. Ha estat també home punyent i tossut en defensa de les seves conviccions, en el rostre del qual es dibuixava la contrarietat quan allò que ell intuïa necessari les circumstancies impedien que arribés a bon port. Amable en el tracte, pròxim, afectuós...més enllà del respecte professional que li hem professat, vàrem crear el fil invisible de la complicitat en tants projectes! Que el mestratge, el reconeixement, la petjada profunda que has deixat en el mon del medi ambient i en el cor de tanta bona gent, ajudin a omplir el gran buit que la teva absència ha deixat en la teva família i amics.
Descansa en pau amic

Joan Sala Grau

Hola Salvador. Et vaig tenir al costat a les reunions del Museu. Sense fer soroll. Un dia vares portar un arxiu teu sobre el patrimoni de Vilassar. Aleshores en vas confirmar el que ja intuïa a les reunions. Tenies molta capacitat i un gran entusiasme per totes les coses del poble.
Valia la pena escoltar-te. I encara valia més la pena quan deixaves lliurar les teves emocions.

Un dia en vares dir que el teu pare havia portat sempre a la seva cartera un retrat de quan vàrem jugar plegats al Camp de les Corts. Val a dir al costat del cor. És clar, havies d'estimar aquest poble.

Ho he sentit molt. Saps? Valies molt. La mare i la muller, a qui dono el condol més sentit, poden sentir-se enaltides amb el teu record.

Fins altres reunions per continuar aprenent.

Joan Sala

Marta Múgica

Te imagino sonriendo, quizá algo sonrojado, ante la lectura de nuestras manifestaciones de afecto, admiración, respeto, gratitud. Gracias por compartir una parte de tu completa vida, tu compromiso profundo, sincero, eterno. Un privilegio absoluto, estarás siempre presente en todo nuestro esfuerzo por seguir trabajando por la naturaleza y por una vida mejor, más justa, te lo debemos, mantendremos el entusiasmo, el espíritu crítico, constructivo, siempre adelante.

Rosa Maria Serrano Garcia

No puc descriure suficientment amb paraules el greu que em sap que una persona com el Salvador, bona, humana, senzilla , discreta i immensament intel·ligent ens hagi deixat.

Quan m’ho van dir no m’ho podia creure o potser més aviat no volia creure que una persona tan jove pogués marxar tan aviat. Al Salvador el conec a la vora de 26 anys, tants anys com els que porto treballant a la Generalitat. Corria l’any 1990 i tots érem llavors molt joves, tant que ni el propi Departament de Medi Ambient no havia nascut i era una direcció general. Jo venia de l’empresa privada, d’una empresa que no tenia res a veure amb el Medi Ambient i amb el Salvador vaig començar a estimar la natura i a ser ordenada a l’hora de treballar. El meu vocabulari es va transformar i paraules com hàbitats, PEIN, restauració, ZEPAS, plans especials, parcs naturals i un llarg etc. van començar a ser familiars per a mi i així vaig començar a tenir cura del medi, a ser conscient del reciclatge i estimar encara més la natura i els animals. La nostra història professional va començar allà al Passeig de Gràcia en un edifici modernista preciós al costat de La Pedrera i al final de molts passadissos hi havia un annex en el qual en Ramon Casas va pintar part de la seva obra. Allà entre ortofotomapes, mapes, fitxes del PEIN i un llarg etc. teníem les nostres taules i formàvem una petita família a la que ara li falta a un dels seus membres, el Salvador. Recordo que  en unes de les parets molt a prop de la taula del Salvador va créixer un niu de termites el qual el Salvador controlava el seu desenvolupament.

Després van venir altres ubicacions però els temps de llavors no ens els treu ningú. En total 18 anys treballant colze amb colze amb el Salvador dia a dia i hora a hora. Hi ha tics i formes de treballar que s’enganxen encara que no vulguis i això m’ha passat a mi; he aprés molt i vaig aprendre a treballar en equip per uns objectius que feia que visquéssim en un món millor.

En una ciutat com Barcelona encara en ple centre hi havia una granja al carrer Pau Claris que al Salvador li agradava molt anar a esmorzar. Era una granja d’aquelles de tota la vida amb taules de marbre i potes de ferro forjades, el mostrador també de marbre i la porta amb arcades i quan volíem un bon esmorzar anaven allà. Són petites coses que em vénen al cap en aquests moments i que les recordaré sempre. Gent que treballa per uns objectius molts importants per la societat com feia el Salvador i que era feliç amb una bona ensaïmada plena de sucre per sobre o els “xuxos”,  també una de les seves especialitats preferides per esmorzar.

Quina pena que em fa recordar tot això... la vida és molt injusta.  El Salvador va formar part del meu passat professional, i del meu present i futur, ja que moltes de les coses que avui poso en pràctica professionalment li dec al Salvador. Ara no formava part del meu present ja que no treballàvem al mateix departament però quan amb una persona treballes 18 anys de molt a prop sempre alguna cosa et fa venir al pensament la seva persona, coses i llocs com el Maresme, la Serralada Litoral i com no el seu estimat poble, Vilassar, però feia gràcia amb l’èmfasi que deia el de Dalt!!! No fos cas que pensessis que era del de Mar... sóc de Vilassar de Dalt.

L’empremta del Salvador serà inesborrable per tot el que ha fet per la Natura i el Medi Ambient, pels plans especials de protecció que ha portat a terme. Ha plantat llavors que germinaran per sempre més i aquestes no estaran en període d’extinció mai. Ha deixat herència de la  seva manera de treballar des de les coses més importants a les més insignificants. Sempre que ordeno la meva taula de treball recordo  que ell em deia quan treballàvem junts que l’havia d’ordenar, que no es podia treballar amb tants “trastos” a sobre de la taula. I deia: “ No faràs res més fins que no ordenis una mica la teva taula”. I ordenant-la el feia content.


Hi ha hagut de tots els colors treballant a l’Administració ens han passat coses bones i dolentes però. com deia ell, de tot s’aprèn i s’ha de mirar endavant i no enrere i treballar com sempre en les coses que hi creia. Així que això és el que haurem de continuar fent  a partir d’ara sense el Salvador.


Recordant totes aquestes coses, algunes trivials, per alguns deixen entreveure que el Salvador era una gran persona i per sobre de tot era una persona amiga dels seus companys de feina.


Ara el meu pensament més afectuós és per l’Àurea i els vostres dos fills. Tots tres podeu estar orgullosos d’un marit i un pare com el vostre que ha fet molt per la Natura per tal que tots els que encara estem aquí tinguem un país i un futur millor.


Descansa en pau, Salvador.

Jordi Abella

Hem perdut una de les mirades més apassionades, intenses i estratègiques al patrimoni natural i cultural del nostre país. També des del Pirineu et trobarem molt a faltar Salvador, amb les teves reflexions acurades i profundes. Ens queda molta feina per fer, molts projectes per desenvolupar, alguns dels quals nascuts sota el teu impuls. En tots ells, tu sempre hi seràs present.

David Camps

Salvador,

Sempre recordaré aquella primera reunió amb tu, interminable, al teu despatx, buida de papers però plena de “brindis al sol”, “barrets al foc” i altres expressions que tant feies servir i que adornaves amb la teva cantarella. Com reia amb tu! I ho saps! I sempre t’estaré agraït per guardar-me aquell secret i recolzar-me en un moment tan important de la meva vida. Només em sap greu no haver-te conegut més fora de la feina. Sens dubte, un gran i apassionat professional i una bellíssima persona!
Si tu hi creus... ens veiem... tot i que espero -i em perdonaràs- que no sigui aviat!

Una forta abraçada Salvador!

David



Xavier Baulies

La pèrdua del Salvador Grau m'omple de tristesa. Professionalment i personalment vàrem tenir una relació presidida per la bonhomia, l'honestedat i la franquesa. Va ser fidel a uns valors de protecció de la natura pels que va lluitar persistentment sense treva assumint-ne sempre les incomoditats i obstacles. La seva tossuda idea que la natura és un valor sense el qual no es pot pretendre el desenvolupament socioeconòmic ha tingut resultats tangibles pel país dels que tots n'hem d'estar agraïts. El meu condol sentit a la família, amics i companys de feina.

Rosa Cases

Sempreviva, flor perpètua (Helichrysum stoechas).
Romandràs en cada un de nosaltres. Tot un luxe treballar amb tu i el teu equip, gran qualitat humana. Descansa en pau Salvador.


Jordi Miralles

En la contemplació de molts dels grans espais naturals del nostre país, hi trobarem la poesia que ha marcat la teva feina ...

Allà d’allà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
-Estrelleta –jo li he dit-,
de la mar cerúlia gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?
-No só la darrera, no;
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
I a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.

(Jacint Verdaguer)

Hèctor Hernàndez Socias

Gràcies Salvador per la teva empenta i implicació. Aquí al riu Gaià, sempre ens vas animar a continuar. Un etern agraïment.

Xavi Basora

Passió, rigor, bondat, honestedat, discreció, perseverança... Són moltes les qualitats que s’han escrit d’en Salvador i totes defineixen molt bé com era. Del tracte que vaig tenir amb ell en voldria destacar una altra: serenor. En els temps agitats que vivim, ell sempre era capaç de parlar-te i tractar-te amb una pau que generava un entorn de conversa molt agradable, d’abordar qualsevol dificultat amb una calma que ajudava a trobar camins de sortida.

Recordo escoltant-te en diverses jornades i pensar que poques persones sabien tant de conservació de la natura com tu. Vas ser i seguiràs sent un referent per a moltes persones. Seguirem el camí que ens has marcat i lluitarem per aconseguir les fites que et van quedar pendents. I sempre t’estarem agraïts pel gran llegat que deixes. Com he llegit aquests dies, el grau de protecció que ha assolit la natura al nostre país té molt a veure amb tu, des del Pirineu fins a la costa passant per l’interior. 

Una abraçada ben forta per a la teva família i els teus amics en aquests moments tan complicats.

Gràcies per tot, Salvador.

Pere Poblet i Tous

Rebeu el meu sentit condol la família i els amics que heu tingut la sort de conèixer molt bé en Salvador.

Per sempre,

Pere Poblet i Tous

Xavier Mayor Farguell

Ara m'amaren forçats per la teva marxa els records dels moments compartits al llarg de tant temps a la vida. Passió compartida per la natura i estones de conversa personal que he apreciat molt sempre.
Gràcies, moltes gràcies.

Josep Samon Forgas

Som molts els que tenim un motiu o altre per recordar en Salvador, fins i tot potser en tenim molts i els records personals de les vivències amb ell ens acompanyaran sempre.
Els familiars els teniu ben íntims... alguns els teniu de la relació laboral, sempre dedicada a la preservació de la natura... altres els podem tenir de l’escola, de l’Institut, de l’Esplai, de les Misses de joventut, del Casal, de la JARC, de l’Aplec de l’Esperit, de la Comissió Dindori, d’Un Xai per Bòsnia, del Museu Arxiu, del Consell de la Vila... i de tantes coses que no acabaríem mai...

Però hi ha una altra cosa no gaire coneguda en la que tots sempre hi veurem en Salvador: em refereixo al Parc de la Serralada Litoral.


En Salvador era molt jovenet quan va guiar els primers passos que vàrem fer des de l’Ajuntament de Vilassar —i de seguida s’hi van afegir els companys de Teià, d’Argentona i de la Roca, potser empesos per ell mateix— per aconseguir l’ampliació de la minsa zona de les nostres muntanyes que la Generalitat havia previst incloure inicialment al PEIN, el Pla d’Espais d’Interès Natural. Després, des de les seves funcions a diferents departaments de la Generalitat, sempre en relació amb la preservació de la natura, va treballar per consolidar el PEIN, per assolir la declaració de Parc i per obtenir-ne la seva ampliació. En Salvador ha treballat per la preservació de la natura a molts indrets, però va començar aquí i amb aquelles accions.


Per això, quan anem a passejar, a caminar o a córrer per muntanya, quan hi anem a buscar bolets, a collir uns brins de farigola o a fer fotografies, o quan simplement contemplem el paisatge d’aquestes nostres muntanyes, pensem que el Parc de la Serralada Litoral potser no existiria o seria ben diferent sense la seva intervenció.

Moltes gràcies, Salvador.



diumenge, 26 de juny de 2016

Laura Dalmau i Pol

Opinaves, sumaves, puntualitzaves, proposaves, instruïes, suggeries, exposaves, ensenyaves, esbossaves, valoraves, lideraves,... aportaves tant que perduraràs sempre en els que vam tenir la sort de creuar-nos en el teu camí, massa curt però com tu vas dir ben ample. Gràcies pel teu exemple i esforç.
Descansa en pau, Salvador.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça,
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d'adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.                
(Paraules al vent, Miquel Martí i Pol)

Jaume Vicens i Perpinyà

Són molts els anys recorreguts plegats.
Hem après junts, treballat molt, creixent com a persones i hem eixamplat horitzons.
I hem aplegat molts amics pel camí, compartint la passió per la natura.
Per això no defallirem i continuarem el teu llegat.
Com sempre, seguim en contacte.


(Foto : final d'una reunió de treball a l'ESPARC 2010 a València. D'esquerra a dreta: Carles Castell, Marta Múgica, Marta Rozas, Jaume Vicens, Santiago García, Salvador)

Montserrat Grabolosa Sellabona

Quina notícia tan trista. Descansi en pau aquest mestre d'idees brillants, amb tanta iniciativa i apassionat per la natura. A la Garrotxa també et trobarem a faltar i guardarem a consciència el teu llegat garrotxí. Ens retrobarem més enllà de l'horitzó!

Jordi Pietx Colom

T'escric amb sensació de darreres paraules, si, i alhora m'envaeixen tants de pensaments, al Massís dels Ports, passejant per la teva serralada Litoral, en llargues hores de telèfon o asseguts a la taula del teu despatx, per les planes litorals d'Essex, a Massachusetts, i sempre, sempre amb notes, plànols i esborranys de plans i estratègies.
El teu immens mestratge, la teva visió i, per damunt de tot, la teva amistat m'acompanyaran sempre i, avui, són un petit consol davant d'aquest adéu tan difícil de pair.

Fins a sempre Salvador.




(Foto: Laura Pujol, Ipswich (Massachusetts), 20.3.2005 - Reflexionant sobre el futur de la custòdia del territori i la conservació a Catalunya)

Paquita Cervera Riera

Senzillament el meu condol a l'Àurea a la Rosa i a tota la família. Una forta abraçada

Laura Megias Garriga

Tant se val que el contacte amb en Salvador fos intens o puntual. En Salvador ha deixat una forta empremta. Jo també treballaré en base als seus principis, les seves idees i els seus ideals. Salvador, vola lliure i ajuda'ns a continuar la teva tasca.
Una abraçada de comiat ben forta.


Oriol Rosés i Lladó

Honestedat, compromís, discreció... podria seguir amb molts altres mots potser més escaients, potser més concrets. M’imagino que tots ells eren els que et vinculaven d’una manera “especial” amb el pare, com em vas fer saber. Com quan cada vegada que algun temill mitjanament important succeïa, em feies recordar que ell també n’havia estat partícep. T’ho agraeixo infinitament... Contravenint aquell darrer, discreció, comento aquestes ratlles; ja em perdonareu tots dos.

Tantes coses que en sé i tantes que m’han explicat, des de petits, quan amb l’Enric – el teu germà – descobríem d’amagatotis el teu primer microscopi al pis del carrer Barcelona, fins al darrer Barça-Madrid que vam patir a casa... i tantes que descobreixo llegint i rellegint tots aquests comentaris.
Ja tot això és indestriable de les nostres vides, però sobretot de la nostra mirada del món; i en cada mirada una invocació.
Moltes, moltes gràcies Salvador.
Oriol
26 de juny de 2016

Genis Viada

Avui és un dia trist per la natura i la història de nostra vila.
El pare emocional de molts i moltes de nosaltres que vàrem viure la nostra adolescència al Club d'Esplai de Vilassar.
En Salvador Grau Tort ha marxat avui, el seu cos ha dit prou, després de lluitar segon a segon per seguir respirant i estimant les nostres contrades, d'ensenyar a molts i moltes el valor d'estimar la natura i la responsabilitat de viure amb ètica amb l'entorn, els ciutadans i ciutadanes.
En Grau, com li dèiem nosaltres, va ser el meu monitor, l'home que em va obrir els ulls en el Taller de la descoberta.
Adéu monitor, ja ens trobarem en qualsevol lloc del món fent un Rai per cercar la descoberta.
Gràcies, Salvador per la teva paciència amb mi...
Descansa en pau.

Núria Espelt i Badia

"No et dic que sigui fàcil, només que valdrà la pena. Cuida't".
Aquestes van ser les últimes paraules que em vas dir.
Gràcies per escoltar-me, ajudar-me, aconsellar-me, plorar junts... En una paraula "Estimar-me".Sé que des del Cel em continuaràs guiant. Fins sempre gran amic.

Marta Subirà

Escrit publicat a La Vanguardia, el divendres 24 de juny de 2016

Passió per la natura i pel país
Salvador Grau Tort (1963 –2016)
Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural de Catalunya.
Membre de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)
A la vida hi ha gent que assoleix una certa projecció i visibilitat, fet que provoca que la seva feina tingui un ampli reconeixement social. D'altres, en canvi, transformen i milloren de manera rellevant la realitat i el seu entorn de manera discreta, tímida, sense fer massa soroll. Però potser el que aconsegueixen és tan o més valuós que allò que els focus il·luminen.

En Salvador Grau ha estat d'aquests darrers. Una persona que ha treballat alhora amb minuciositat i grandesa. La minuciositat del detall, del record precís, de trobar el mot adequat, de saber que la suma de molts actes, pronunciaments o propostes, per petits que siguin, per amagats que semblin, és important. I, per paradoxal que sembli, tot adobat amb un toc de grandesa, la grandesa de qui sap -no és gens fàcil- tenir visió estratègica, preveure com moltes coses petites encaixen per fer-ne una de més gran. Potser d’aquesta combinació de minuciositat i grandesa en sortia, de vegades, un cert aire de grandiloqüència, que el diccionari defineix com a parla fàcil i persuasiva, gran i elevada. Així ha estat ell, en el millor dels sentits.

Ha estat una persona coneguda i reconeguda en el seu entorn professional, el món de la conservació de la natura, on ha esdevingut un veritable mestre i referent, però desconegut per al gruix dels ciutadans. Com a servidor públic, posició que ha exercit de manera modèlica i amb la dignitat i lleialtat pròpies del càrrec, va impulsar fites molt importants a nivell de país. No s'entendrien el Departament de Medi Ambient, el PEIN, la Xarxa Natura 2000 o la xarxa de parcs naturals del nostre país sense la seva personalíssima perspectiva i persistència. Cosa que és el mateix que dir que no s'entendria el nostre país tal com és ara (i com no era obvi que fos quan va començar). Sota el seu lideratge tècnic s'han declarat la majoria de Parcs Naturals. El darrer, ja en plena malaltia, el de les Capçaleres del Ter i del Freser, culminat el passat mes de setembre.

Va començar a treballar al Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb en Josep Maria Mallarach, que en va ser el primer director. Des d'aleshores, ja com a responsable de la Planificació dels Espais d’Interès Natural de la Generalitat, no va parar de recórrer el país. Del Pirineu -una de les seves passions i orgulls- a l’Ebre, passant pels secans de Lleida -una espina clavada per la manca d’acceptació social de la seva protecció- al Montsant i tants altres. Sempre vetllant per la conservació dels seus valors naturals i impulsant noves formes de governança, com ara els consorcis d'espais naturals o la custòdia del territori, aliança entre propietaris i entitats del tercer sector de la que en va ser un dels seus primers valedors, després de descobrir-la en un viatge de feina a Massachusetts.

Ha estat una persona clau en el desenvolupament de la secció espanyola d’EUROPARC, xarxa europea de gestors d'espais naturals protegits, impulsant-ne les estratègies, els plans d’acció i participant en alguns dels seus manuals de referència. Va treballar intensament perquè l'any 2008 Catalunya acollís el congrés mundial de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN), l'entitat més gran i de més prestigi en aquest àmbit, que va reunir gairebé 3000 persones a Barcelona. Ha vetllat perquè l’activitat internacional del Govern de Catalunya en l’àmbit del medi ambient no s’aturés mai, ni tan sols en temps de crisi, perquè no quedés de banda la responsabilitat ambiental de Catalunya en un entorn global.

Amb la voluntat sempre d'establir ponts amb la societat, i comptar amb el bagatge científic i el coneixement de base de les entitats, va impulsar la relació de l'administració ambiental amb centres de recerca, com ara el CREAF, i amb entitats del tercer sector ambiental, com la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya (XCTC), on sempre ha estat una persona estimada i respectada.

En Salvador Grau ha estat un apassionat de tot allò que ha emprès i molt especialment del seu territori més immediat, Vilassar i el Maresme, i de la seva família. Des de ben petit, als 14 anys, formant part del grup d'arqueologia que després va esdevenir una secció del Museu-Arxiu de Vilassar. Dels 16 als 29 anys va estar vinculat al Moviment de Joves Cristians de Comarques (JARC) liderant-ne la comissió de medi ambient i la de cooperació internacional, al mateix temps que feia de monitor i responsable de l'Esplai. Va fundar el Col·lectiu per a la Conservació de l'Entorn de Vilassar i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme (CATAM) i era membre del Consell Rector del Museu Arxiu Municipal, soci del casal i del Teatre de la Massa. Malgrat la seva intensa activitat a nivell de país, mai no va voler desvincular-se del seu poble. En els darrers anys, per encàrrec de l'actual alcalde, va impulsar el Consell de Vila, del qual n'era vicepresident.

En la seva trajectòria vital, la família, el país i la natura han estat les seves grans passions. Als qui hem tingut la sort d’aprendre treballant amb ell ens ha ensenyat que hi ha molts camins per contribuir a conservar la natura, i que no estan renyits. Però que, s’hi treballi des d’on s’hi treballi, són camins que cal recórrer amb perseverança i, sobretot, amb convenciment, sabent que poden ser llargs i costosos, però que l’objectiu s’ho val. Per a ell, el patrimoni natural i la biodiversitat s’havien d’entendre com una veritable infraestructura d’Estat i els Parcs Naturals com els seus elements més emblemàtics. Ha dedicat la seva vida a treballar intensament perquè la societat fos conscient de la necessitat de conservar aquest patrimoni, com fan les societats més modernes i avançades. Com ho ha de fer el nou país amb el que ell somiava.


dissabte, 25 de juny de 2016

Eulàlia Comas Lamarca

En Salvador ha sabut transformar la passió en professió. I la professió en passió. Ha treballat per a la conservació del patrimoni natural del nostre país amb una estima, una constància i una tenacitat que mai no oblidarem.

Per això, quan menys ens ho esperem, arreu d'aquest país que sempre ha estimat tant, en qualsevol dels àmbits des d'on treballem per a la conservació de la natura, podrem retrobar-lo i hi reconeixerem la seva empremta.

Podrem sentir la veu càlida, serena de qui, per damunt de tot, ha estat un amic, un home bo.

Descansa en pau, estimat


Manel Cunill i Llenas

Molts i molts anys de complicitats viscudes i compartides des de finals dels vuitanta d'un dissabte a la tarda a la seu de CATAM. Fins a sempre!
"Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré."

Joan Oliver (Pere Quart)




Esperanza Corbalán

Descansa en pau. Que injusta es la vida. Ànims a la família.

Sandra Carrera Bonet

MOLTES gràcies Salvador per la teva lluita incondicional per la conservació del territori del nostre petit-GRAN país!!
Treballarem de valent per seguir les teves passes i el camí que has traçat...Perquè Catalunya esdevingui un país on la natura i la seva preservació sigui una prioritat de primer ordre. I complir així amb un dels teus anhels.Descansa den Pau!

Eulàlia Font Lladó

Em desperto escoltant els ocells cantar; decidim fer un volt en bici abans que el sol apreti de valent. Durant tot el trajecte m'acompanyen les roselles, l'olor de l'ordi acabat de segar, el cant dels ocells, les campanetes blanques... ( de les que segur me'n sabries dir el nom correcte)... i et sento present en totes aquestes petites coses, de la natura que tant has estimat. Un munt de records i bons moments compartits em passen pel cap.
Bon viatge, amic.

Roger Bassols-Morey

Des de Tírvia, al nus de les 3 valls; de Farrera, Cardós i Burg, al Parc de l'Alt Pirineu, el record sentit per en Salvador. Ànims a tots.



Joaquim Meseguer García

Fotografia amb en Salvador. Trobada al Vent, setembre de 1984.

«Feliços els qui des d'ara moren en el Senyor! Sí, diu l'Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen». Apocalipsi 14,13.

D'aquesta fotografia ja en farà 32 anys! Quants records! Descansa en pau Salvador i que Déu et concedeixi la vida per sempre, tu que vas treballar per un món millor, una Església més fraterna, una Catalunya lliure i una major comunió de les persones amb Déu i amb la natura.




Josep Lluís Cleries i Gonzàlez

Una bona part de la meva presidència al Moviment de Centres d'Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés la vaig compartir amb en Salvador Grau com a Secretari General. Passió per l'educació dels infants, per aprendre en valors, pel respecte a la natura i a l'entorn, per la família, per fer una societat inclusiva,... en definitiva, passió per una vida en plenitud. Passió també pel país, l'estimada Catalunya. Vaig aprendre tant al seu costat! Anys joves al servei dels infants, adolescents i joves des d'uns valors humans i cristians. En Salvador ens deixa un camí a seguir de fidelitat i compromís amb les persones, la natura i el país. Un camí que ens farà sentir-lo a prop malgrat el buit que ara ens ha deixat. Un camí que farem al costat de l'Àurea i de la seva família. Estimat Salvador, seguirem "fent camí per la vida" amb el teu record ben viu!

Des de Vilassar

T'agradava resseguir amb la mirada els testimonis que la nostra història havia deixat als carrers del teu Vilassar estimat... avui et fem un regal, hi ha un nou escut de pany a la porta de can Banús, la que va ser i serà sempre la teva casa, t'encantaria saber que hem recuperat un petit element del "micropatrimoni" com sempre deies... 

Salvador, seguirem lluitant per tot el que creies i defensaves, el nostre entorn natural, el nostre patrimoni, el nostre país i per esdevenir una societat més justa... era el teu compromís i el nostre.

Que es preparin allà dalt, en dos dies hauràs reorganitzat tot el cel, format comissions, marcat objectius i dissenyat plans de treball....   estic trist per la teva pèrdua, però immensament feliç d'haver compartit tantes coses amb tu.... bon viatge company.



Xavier Godàs Pérez

Coneixia i em relacionava amb en Salvador des de fa molts anys. Ens vam començar a parlar per l'interès mutu per la política. Corrien els anys vuitanta i vam compartir un acte públic de rebuig a l'entrada a l'OTAN, enmig del referèndum de 1986. Fou la nostra primera col·laboració. El cas és que des de llavors de tant en tant compartíem converses, cadascú des del seu lloc.
Puc dir que en Salvador tenia la virtut de reflexionar sobre les seves pròpies opinions, aspecte essencial si es vol millorar permanentment en l'exercici de pensar. Una conversa amb ell et feia millorar els teus propis plantejaments. Jo tinc debilitat per aquesta mena de persones. En Salvador era així. En política local se l'havia d'escoltar. Ho sé bé perquè per aquelles coses de la vida i dels contextos, jo el 2011 vaig assumir l'alcaldia de Vilassar. Abans i després d'assumir-la vaig parlar molt amb en Salvador.Era important fer-ho, perquè ell no estava per refrendar les pròpies posicions, sinó per parlar d'allò que realment era important i s'havia d'escoltar a dir, fos agradable o desagradable.
En Salvador era un interlocutor imprescindible per a mi. En la seva elegida segona línia de la política municipal, el fet és que em donà un cop de mà inestimable pel que fa adquirir visió estratègica d'un municipi en precari, el nostre. En Salvador marca una petja per a tots nosaltres que jo vull destacar: la capacitat de pensar bé, és a dir, treballar el propi pensament amb raons sòlides, i actuar en conseqüència. En un món farcit de personatges que creuen que tenir opinió és deixar anar qualsevol frase al facebook, l'home reflexiu que era en Salvador per a mi tenia un efecte balsàmic.
Tothom ha parlat de les seves contribucions. No és qüestió de repetir-se. Jo l'únic que de veritat vull constatar és que em sento afortunat d'haver conegut i tractat en Salvador en aquesta vida. La seva influència en mi m'ha fet millor.
Bon viatge, Salvador.  

Gemma Bonet Bruguera

Salvador, has estat un referent per als qui vam ser monitors i monitores de l'Esplai de Vilassar, un puntal imprescindible del nostre Casal. Tot el què has fet queda per sempre.   Moltes gràcies, mestre!


Pilar Casanovas Francés

Aquestes paraules no expressen prou el meu agraïment pel que ens has donat i ensenyat, són el que tinc ara i no puc fer res més...però el teu record sempre viurà amb mi, com un tresor a desar però també a compartir, és el meu deure i el meu desig.
Fins sempre Salvador,
Pilar

Marta Llongueras

Salvador, Em sap greu no haver pogut compartir mes vivències amb tu perquè de ben segur hauria après molt al teu costat, però el temps que vam treballar junts va ser un plaer. Educat, prudent, templat, pacient, i sobretot amb una professionalitat envejable. El poble de Vilassar ha perdut un fill insubstituïble. Trobarem a faltar el teu somriure.....

divendres, 24 de juny de 2016

Kiko Alvarez

Ez dakit nola adierazi momentu hauetan sentitzen dudana. Azkenaldian izan nituen zure berriak onak ziren, garbi zeunden. Lanerako gogoz, bizitzeko gogoz. Eta zer gertatu da orduan? Sinestu ezinik nago. Ulertu ezinik.

Gauza asko gelditzen zaizkigu egiteko, lagun. Zauden tokian zaudela, denari so jarraituko duzu. Zugandik ikasitakoarekin geratzen naiz; bilera amaigabe horietako eztabaida amaigabeekin, mundua aldatu nahian. Bai lagun, mundua aldatu egin da baina ez nahi eta  uste genuen bezala.

“De colors són els meus somnis

tot i que ja m'he llevat

i la son no ve a veure'm

quan la Lluna s'ha aixecat
salto i salto sobre els núvols

sembla que pugui volar
el meu cor fa pampallugues

i no deixa de ballar.”

“T'estimo molt,
jo a tu t'estimo molt
si estàs amb mi desapareix tot el que és trist

un dia gris el pintes de colors
ins a la Lluna i tornar t'estimo jo”

(Lax’n’Busto, Maite zaitut)


Ondo izan


(No sé com explicar què sento ara mateix. Les últimes notícies que em van arribar de tu eren bones, tot anava bé. Amb ganes de treballar, amb ganes de viure. I aleshores, què ha passat? No m'ho puc creure. No ho puc entendre.
Ens han quedat moltes coses per fer, amic meu. Allà on siguis, segur que seguiràs vigilant-ho tot. Em quedo amb tot el que he après de tu, en aquelles reunions inacabables, amb aquelles discussions sense final, volent canviar el món. Sí, amic meu, el món ha canviat, però no pas com m'imaginava que ho faria.
Que siguis feliç.)

Neus Miró Miró

Sempre preparat per arremangar-se

Llorenç Planagumà

Ens has deixat abans del que tocava i això ens colpeja, la feina que tenim al davant és molt gran i en aquests moments som una mica més orfes per afrontar-la, malgrat tot hi som i hi serem.

Santiago Garcia

Echaré de menos tu lucidez en el análisis, tu concisión para expresar la complejidad, tu constancia en el compromiso, tu serenidad en la discrepancia y tu generosidad en el consenso; tu calidez, tu conversación plácida, tu humor sutil y esa forma de escuchar que me hacía sentir como si te estuviera diciendo algo interesante. Pero sobre todo, echaré de menos nuestros encuentros anuales para reubicarnos en el mundo, darnos aliento y tomar impulso. Ha sido un placer, un honor y un privilegio ser tu amigo… y ha sido tan fácil serlo. Tú allí y yo aquí, pero siempre tan cerca. Hasta siempre, mi querido Salvador.

Marc Ordeix

En Salvador és un exemple, valuós i sensible, de compromís amb la conservació de la natura i les llibertats en general, a seguir pels ciutadans i, molt especialment, els servidors públics del país actual i del que hem d'acabar de bastir entre tots i totes.

Vicky Carles Hierro

Des de Graëllsia a les Terres de l'Ebre el nostre sentit condol per als familiars i amics d'en Salvador, no el coneíxiem personalment però sí algunes de les seves intervencions a favor de la Xarxa de Custòdia on es feia patent el seu gran amor per la Natura que natros també compartim.

Arcadi Castilló

Quan parlaves amb el Salvador de projectes de gestió  ambiental i de desenvolupament territorial, li brillaven els ulls. Sempre disposat a dialogar i ajudar. Així ho feia quan ens vèiem, i també amb la institució en la que treballo, l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Al Pirineu i Aran. Que la teva llum no s'apagui mai.

Lluís Segalàs Sala

Els teus principis, creences i actitud ho van fer possible. Els pirinencs t'agrairem sempre haver-nos ajudat a estimar el nostre patrimoni. La teva petjada serà eterna al Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Antonio López Lillo

Europarc-España ha logrado ser más que un gran vínculo entre espacios naturales protegidos, ha formado una gran familia. Esto se ha logrado al cabo de años (van a ser 24) y con el tesón de muchos. Entre ellos hay que destacar a Salvador, que ha sido uno de los artífices de este resultado, con tu encomiable labor de gran tiempo. Nos conocemos todos y nos sentimos muy unidos. Compartimos buenos momentos, pero cuando alguien nos abandona se nos entristece el alma. Me vienen a la memoria otros momentos de amargura, las pérdidas de Jordi Falgarona, Pedro Molina, Mateo Castelló…..
Salvador siempre te recordaré no solamente por tu buen trabajo, sino por la afectuosidad, el buen talante y la simpatía que me mostraste en todo momento. 
¡DESCANSA EN PAZ¡

Ignacio Torres

Releo ahora los mensajes de Whastapp que intercambié con Salvador el 5 de mayo hablando de su recuperación y de todo lo que íbamos a hacer juntos y no doy crédito a la noticia... Estoy en shock y con una tristeza monstruosa!!
Siempre te recordaremos con la palabra precisa, el matiz imprescindible y la visión estratégica de los más grandes!Un abrazo fortísimo a la familia y amigos desde la Fundación Biodiversidad y mío en particular.