Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


divendres, 19 d’agost de 2016

Catalan Butterfly Monitoring Scheme

Des del seu càrrec a la Generalitat, en Salvador ha estat segurament la persona que més suport ha donat al projecte del CBMS. Alguns de vosaltres segurament el vàreu tractar, no sé si heu conegut algú altre amb la seva capacitat d’escoltar. I potser tampoc una persona tan compromesa amb la conservació del nostre patrimoni natural.

Et trobarem a faltar Salvador!



dilluns, 15 d’agost de 2016

Elena Luís i Esther Gasol

Fa quasi 2 mesos que te'n vas anar, i no ens en fem a la idea.

Les dues hem compartit amb tu els anys de la nostra vida on ens han passat les coses més importants, i tu sempre, sempre has estat al nostre costat.

Com a cap, mai trobarem algú tan extraordinari com tu; sempre exigent i rigorós, has deixat una empremta en la nostra manera de fer que ens acompanyarà de per vida; però, per damunt de tot,  has estat bona persona i sempre amic.

Ens feies sentir com si estiguéssim en família i, per nosaltres, has estat com un germà gran.

Et recordem cada dia, i així ho farem per sempre...

Descansa, Salvador.

Elena Luis i Esther Gasol
"Les teves secretàries"

dijous, 11 d’agost de 2016

Nàdia Herrero Martínez

Salvador... He estat reunint forces tots aquests dies per posar-me a escriure, perquè no he estat capaç de trobar les paraules, ajuntar-les, ordenar-les... i no em perdonaria que es tanqués el teu llibre de comiat sense haver-te escrit.

Fa més d’un mes que te’n vas anar i encara no sóc capaç d’imaginar-te absent per sempre més. Encara impregnes el meu dia a dia perquè eres un referent per a mi, perquè estàs en cada porus del meu entorn de treball, m’has influït personalment, així com també a molts amics del meu cercle proper amb qui puc compartir aquests moments.

Fa quinze anys que vaig començar a córrer per Doctor Roux, just acabant la carrera, i encara arribo cada dia a l’edifici on vaig començar a treballar amb tu fent-me tot de preguntes. Malgrat que darrerament ja no treballàvem junts, vam seguir mantenint un apreci, una confiança i una amistat que sempre he atresorat.

M’has ajudat molt quan m’ha calgut, has donat la cara per mi, m’has volgut protegir, m’has comprès i m’has valorat més del que jo m’he valorat a mi mateixa. Vàries vegades has lluitat per mantenir-me en el teu equip, i també has lluitat per persones importants per a mi (altres membres del teu servei, companys i amics meus), posant-hi totes les teves energies, fins que les coses es van posar tan complicades que et vaig demanar que ja era suficient. Ho vas donar tot. I estaves disposat a donar encara més.

Ens hem parlat sempre amb molta franquesa i en algun moment també ens ha dolgut i ens hem quedat tocats per coses que ens hem dit, però l’amistat també és escoltar i valorar l’opinió de l’altre encara que no sigui compartida. Tanmateix, potser ens hem deixat alguna cosa per dir, potser no et vaig dir mai que vaig ser molt feliç en el teu servei!

Una de les últimes coses que et vaig dir va ser que t’admiro i que tens un ascendent sobre mi que molt poques persones tenen i això és perquè personifiques valors molt importants per a mi. Penso que has viscut (i has mort) amb molta autenticitat i enteresa i per això em sento feliç d’haver compartit amb tu una part important del meu camí per la vida.

Recordo quan ens cridaves a tots improvisadament al teu despatx amb algun motiu de celebració, com ara per lliurar regals de naixement a les noves mares i pares. També estic agraïda d’haver viscut junts experiències professionals com el congrés de la UICN de 2008 a Barcelona, on vaig tenir l’oportunitat de participar a través de la Sociedad Geológica en la primera assemblea en què l’organització conservacionista més important del món va sentir parlar de geologia i de patrimoni geològic -per primer cop! en els seus 50 anys d’existència. Va ser un moment històric.

No se m’oblidarà mai la teva cara de sorpresa i de desconcert quan et vam envair el despatx per celebrar la consolidació de la teva plaça com a cap de Servei i entre tots et vam voler fer un regal que estigués a la teva alçada. Et vas quedar parat, sobtat, emocionat, vull pensar que content, feliç.

Recordo insistir-te –per no dir perseguir-te- per sortir a esmorzar o dinar quan estaves tan ocupat i et calia un descans i vull agrair-te tots els cops que has acceptat, i també els cops que has estat tu qui m’ha insistit a mi. Em va agradar molt haver pogut assistir a la celebració sorpresa del teu 50è aniversari i conèixer la teva família, de la que sovint en parlaves amb molt d’orgull. També vaig estar molt contenta que vinguessis a casa meva i, juntament amb altres amics, compartissis un berenar (potser no prou dolç per a tu ;-P) en un moment molt dur i molt important per a mi. Gràcies per fer-me costat aquell dia.

I gràcies per la passejada guiada pel teu estimat Vilassar de Dalt (sempre especificaves “de Dalt”), i per les teves explicacions sobre anècdotes, indrets i persones importants per al poble o importants per a tu (com ara la casa dels teus avis).

No em va ser possible venir a dir-te adéu in situ el dia del teu comiat (estava envoltada de natura al teu -també estimat- Aragó) i és un pes que m’acompanyarà sempre. D’altra banda, intentant ser positiva, penso que des que ens van separar mai t’he dit adéu del tot... i en part ja m’agrada que segueixi sent així.

Descansa en pau, Salvador. No t’oblidarem.

I tota la meva solidaritat, empatia, força i ànims envers la teva meravellosa família.

Nàdia



dilluns, 8 d’agost de 2016

Andreu Bosch i Rodoreda. Consorci del Parc de la Serralada Litoral

Encara no em sé avenir que després del nostre dinar de retrobament als Garrofers d'Alella, on vam repassar passat, present i futur del Parc de la Serralada Litoral (i vaig asssitit a una lliçó magistral del teu procés de la malaltia, com si fossis una enciclopèdia), vingués una recaiguda tan sobtada... Ets un referent indispensable en la creació del Consorci del Parc de la Serralada Litoral i en l'aprovació de l'Espai d'interès Natural de la Conreria, Sant Mateu, Céllecs. El teu espai predilecte, on es fusionava el teu ecosistema vital i la teva professionalitat a Medi Ambient. Si ja vas ser cabdal en el pla especial de conservació de l'EIN, i de l'ampliació dels límits el 2013, havies de ser cabdal ena redacció del nou pla especial del Parc de la Serralada Litoral. I quan vam acabar de dinar, ja ho teníem clar que havia de ser així... No defallirem en l'objectiu i el teu llegat restarà com a brúixola tothora. M'hi comprometo. Ens hi comprometem des del Consorci.

dimecres, 3 d’agost de 2016

Pere Vives. Cap d’Educació Ambiental Fundació Pere Tarrés

En record de Salvador Grau...

Feia temps que no havíem coincidit d’ençà a principis dels anys noranta quan tu a la secretaria del MCEC i jo al Departament de Natura de l’Escola de l’Esplai començàvem a pensar una estratègia i un programa d’educació ambiental per a la Fundació Pere Tarrés. L’any 1989 un petit equip de quatre persones, l’Araceli, en Sergi, en Salvador i jo mateix, vàrem crear els primers programes per l’Escola de natura de la Ruca, la primera Escola de natura de la Fundació, que va obrir camí a tot un seguit de programes i propostes fins a les més de 10 instal·lacions que actualment funcionen, totes elles tenen alguna cosa d’aquells inicis i dels suggeriments del Salvador. El 1990, ell mateix feia un monogràfic que es deia educació ambiental amb uns primers continguts sobre aspectes que tant li agradaven, societat, educació i medi ambient. D’aquella idea primerenca en va néixer un curs d’introducció a l’educació ambiental que es desenvoluparia l’any 1991, on el salvador faria una sessió sobre l’educació ambiental en espais naturals protegits, el contingut on es sentia més còmode. Aquest curs d’introducció va donar pas a un programa d’Educació Ambiental que des de l’any 1992 fins al 2012 va donar pas a un nou certificat de professionalitat d’educació ambiental. Tot el conjunt ha donat molts fruits a la formació ambiental de la Fundació, per on han passat molts alumnes i molts professors que ara són professionals de l’educació ambiental del nostre país. Tots aquests més de 20 anys de formació, duen sens dubte també el llegat, la constància, la fermesa i l’empenta d’en Salvador Grau.

Ja veus, ens vàrem conèixer poc temps, però vàrem compartir bones estones de revisar programes, dissenyar idees i fer créixer la formació en el medi ambient una passió àmpliament compartida per tu i tots els que hem estat deixebles o companys teus de camí.

Quedaràs en el meu record per sempre...

Cubelles 3 d’Agost del 2016
Pere Vives
Cap d’Educació Ambiental

Fundació Pere Tarrés