Vicky Carles Hierro

Des de Graëllsia a les Terres de l'Ebre el nostre sentit condol per als familiars i amics d'en Salvador, no el coneíxiem personalment però sí algunes de les seves intervencions a favor de la Xarxa de Custòdia on es feia patent el seu gran amor per la Natura que natros també compartim.

Arcadi Castilló

Quan parlaves amb el Salvador de projectes de gestió  ambiental i de desenvolupament territorial, li brillaven els ulls. Sempre disposat a dialogar i ajudar. Així ho feia quan ens vèiem, i també amb la institució en la que treballo, l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Al Pirineu i Aran. Que la teva llum no s'apagui mai.

Lluís Segalàs Sala

Els teus principis, creences i actitud ho van fer possible. Els pirinencs t'agrairem sempre haver-nos ajudat a estimar el nostre patrimoni. La teva petjada serà eterna al Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Antonio López Lillo

Europarc-España ha logrado ser más que un gran vínculo entre espacios naturales protegidos, ha formado una gran familia. Esto se ha logrado al cabo de años (van a ser 24) y con el tesón de muchos. Entre ellos hay que destacar a Salvador, que ha sido uno de los artífices de este resultado, con tu encomiable labor de gran tiempo. Nos conocemos todos y nos sentimos muy unidos. Compartimos buenos momentos, pero cuando alguien nos abandona se nos entristece el alma. Me vienen a la memoria otros momentos de amargura, las pérdidas de Jordi Falgarona, Pedro Molina, Mateo Castelló…..

Salvador siempre te recordaré no solamente por tu buen trabajo, sino por la afectuosidad, el buen talante y la simpatía que me mostraste en todo momento. 

¡DESCANSA EN PAZ¡

Ignacio Torres

Releo ahora los mensajes de Whastapp que intercambié con Salvador el 5 de mayo hablando de su recuperación y de todo lo que íbamos a hacer juntos y no doy crédito a la noticia... Estoy en shock y con una tristeza monstruosa!!
Siempre te recordaremos con la palabra precisa, el matiz imprescindible y la visión estratégica de los más grandes!Un abrazo fortísimo a la familia y amigos desde la Fundación Biodiversidad y mío en particular.

Josep Melero Bellmunt

Vaig coincidir pocs cops amb en Salvador, però els suficients per entendre com ha de ser una feina coherent i abnegada per la defensa i conservació del nostre país. M'embriaga un sentiment tristíssim pel desenllaç i un suport immens a familiars i amics pel dur tràngol que deveu estar passant. El millor homenatge que li podem fer és no defallir en el tarannà diari que ens vinculi, poc o molt, a la defensa del medi natural on ell va participar.

Enric Ortega Rivera

Salvador,
T’imagino assegut als prats del Collell preparant una sortida; et sé passejant per Vilassar fixant la mirada en una data forjada al damunt d’un barri; et vull caminant pel Torrent de Cuquet sentint el brogit de l’aigua; et veig redactant plans estratègics i marcant objectius; et sé somniant un país lliure i respectuós amb el medi; et busco al costat de l’Àurea i els nanos; t’espero a qualsevol terrassa per fer un cafè i parlar de foteses... Miro enrera i veig el camí recorregut, sovint junts, a voltes cadascú pel seu corriol, trobant-nos i perdent-nos... però sempre sabent l’un de l’altre... sempre endavant.Hem viscut tant...  des dels dissabtes a la tarda a l’esplai, les eternes reunions de vespres, les trobades i jornades, els equips de treball, el Grup de Joves, el Casal, les responsabilitats al Moviment, i com tu deies, tota la vida al Museu !!!... Amb tu hem après i hem compartit, hem discutit i organitzat, hem somniat i hem tocat de peus a terra, hem lluitat i hem rigut molt... quin humor més fi amagava el teu posat seriós! Trobarem a faltar el teu comentari punyent o la teva reflexió sorneguera... però sobretot el teu mot precís d’ànim o reflexió.

Compromès amb el medi, amb el teu país, amb el teu poble, amb la teva gent... Incansable, proposant, qüestionant, interpel·lant... buscant que cadascú donés el millor de si mateix, crític i exigent amb els altres... però més crític i exigent amb tu mateix. Home metòdic, poc donat a la improvització, ens vas ensenyar a treballar col·lectivament per les causes més diverses, ja fos educació en el lleure, l’antimilitarisme, pel tercer món, educació ambiental, protecció del patrimoni... quan en Salvador treia la seva llista de temills anotats en un petit paper quadrat amb una lletra minúscula ... illegible ... tots sabíem que la reunió seria llarga.

Ep mestre, diuen que te'n vas, però encara tenim molts projectes a mitges, encara ens falta molt camí per arribar a Ítaca i quan hi arribem tu estaràs allà; t’has emportat un tros de cadascú de nosaltres però ens deixes molt de tu...

El que hem viscut plegats ningú ens ho podrà prendre perquè forma part de lo més important que tenim, el nostre bagatge, la nostra manera de ser i de relacionar-nos, el nostre compromís... cadascú des del seu àmbit. La gent que ha estat amb tu no et podrà oblidar mai... i et farem present en moltes de les nostres accions... tu descansa, t’ho mereixes, deus estar esgotat...
Per tu: acompanyarem als teus, als que tant has estimat i protegit,  no els deixarem sols, treballarem per construir estratègies mediambientals que siguin el centre de la nostra política, sortirem al carrer de nou per demanar la llibertat del nostre país, seguirem construint poble, fent xarxa, essent solidaris... ens indignarem davant les injustícies i ens revelarem davant la mediocritat, farem llistes de pendents i les anirem actualitzant... millorarem el catàleg del patrimoni: aquell portal, aquella data, aquell fanal.... “fes-ho que no es perdi” em deies.... i avui farem que sigui un dia net i clar i que els ocells no trenquin l’harmonia del seu cant, i seguirem recitant trossos del Retaule, i serem de nou en Badoret i en Baldiró, i jo seré en d’Artagnan però a l’Amadeu i en Francesc els en faltarà un per ser els tres mosqueters... Seguirem lluitant per tot allò que creies i compartíem; sense tu serà més difícil però avançarem endavant, t’ho devem, i sabem que sempre, sempre, sempre... estaràs amb nosaltres. Bon viatge amic.