COAMB

Des del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, no podem sinó que reconèixer la seva gran vàlua professional i tot el que des de la seva tasca i el seu ferm compromís ha aportat a la conservació de la biodiversitat i la planificació dels espais naturals del nostre país.

Destacat en la seva visió estratègica, que tant escasseja en els temps accelerats que vivim, el sistema d’espais naturals protegits, el sistema d’informació del patrimoni natural, la custòdia del territori o les diferents estratègies de conservació de la biodiversitat són presents a casa nostra en gran part gràcies a l’esforç i la figura d’en Salvador.

Ja des de l’antic Departament de Medi Ambient, impulsant el PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la declaració de molts dels parcs naturals que avui coneixem, i també com un dels motors catalans de la Federació d’EUROPARC, xarxa europea de gestors d’espais naturals protegits, així com l’estreta col·laboració d’Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

La seva dimensió i compromís professional anava més enllà de l’administració catalana, involucrat en la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), el Col·lectiu per a la Conservació de l’Entorn de Vilassar i el Centre d’Acció Territorial i Ambiental del Maresme (CATAM), d’on era originari, i un del pares de Conservació.cat, el col·lectiu de professionals de la conservació de la natura recentment constituït.

Des del COAMB, volem dedicar un record sentit a la seva figura que, de ben segur, trobarem a faltar.

Pau Sainz de la Maza Marsal

Han passat ja uns dies, pero encara no se com dir-te adéu. Potser no caldrà. Estaràs per sempre en el record. En cada projecte, en cada feina, tard o d'hora pensaré... I aixo en Salvador com ho hagués fet? I miraré d'esforçar-se-m'hi mes, per estar al teu nivell i no imaginar-me la teva veu mig en conya mig seria 'Pau collons, que fots'. Fins sempre cap. Fins sempre amic

Xarxa de Custòdia del Territori

Tristesa en el món de la custòdia del territori per la pèrdua de’n Salvador Grau

Hem d’obrir aquesta edició del Butlletí amb l’expressió del nostre dol. No hi ha dubte que moltes altres causes, a més de la custòdia del territori, han perdut un defensor exemplar, perquè en Salvador Grau era dels que lluiten tota la vida (aquells dels quals Bertolt Brecht deia que eren els únics imprescindibles). Les seves idees i valors, el seu caràcter tenaç i compromès, el van fer un devot treballador per la conservació del medi natural, per la vida social del seu municipi (Vilassar de Dalt) i per la independència de Catalunya.

Les seves funcions de Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del departament de la Generalitat competent en cada període, foren sempre exercides amb exemplaritat. Planificar, per al Salvador era una cosa connatural amb la seva forma de ser, així com el gust per la feina ben feta, el treball minuciós, però el marc d’una encertada visió de futur, cosa que feia d’ell un veritable estratega de la conservació al nostre país. La visió crítica, irònica, molt sovint,  juntament amb la seva reflexió serena ens faran molta falta a partir d’ara.

En Salvador va apostar per la custòdia des del començament. Va participar en el primer viatge col·lectiu a Nova Anglaterra de persones d’entitats conservacionistes i tècnics de les administracions de Catalunya i de Menorca, organitzat per la XCT i la Labrador-Quebec Fundation. Des d’aquest coneixement inicial del model originari, ha estat una peça fonamental per al procés d’adaptació (o, més aviat, reinvenció) del Land Stewarship americà a la realitat de Catalunya. En Salvador creia en la gent d’aquest país, com demostren les seves múltiples activitats socials i el decidit compromís amb el seu poble. I això, per força, s’havia de veure reflectit també en el seu suport incondicional a la comunitat dels que treballem per la custòdia del territori. Ara bé: incondicional però exigent, com era propi del seu tarannà; cosa que només li podrem agrair per sempre, perquè ha estat determinant a l’hora de posar unes bases sòlides sobre les quals créixer com a moviment.

Vam patir per ell durant el llarg temps de la seva malaltia. Però més cruel ha estat encara que quan crèiem que el recuperàvem per gaudir de la seva amistat i tornar a treballar colze a colze per la conservació de la natura, un mal cop de timó del seu destí l’ha apartat dels seus i de nosaltres.

Ens ha deixat la seva empremta, i no és un empremta qualsevol.

Gràcies Salvador. Seguirem els teus plans. Descansa en pau.

Montserrat Candini i Puig

Estimat Salvador, Catalunya et deu molt; la teva passió per la natura i el teu mestratge cap a tanta gent, que ens vas empènyer a estimar-encara més- i valorar el nostre País.   En la meva etapa de directora general de Patrimoni Natural i Medi Físic em vaig sentir sempre acompanyada de les seves reflexions, serenes i intel·ligents, que sens dubte, em feien sentir que amb professionals com tu, pas a pas i molt silenciosament, podem fer País. Moltes gràcies per tot el que em vas ensenyar i mil gràcies per tant de talent al servei de tots.

Oriol Baltà - Institut Català d'Ornitologia

El passat 23 de juny ens va deixar el Salvador Grau, biòleg i cap de Servei de Planificació de l’Entorn Natural de Catalunya després d’una llarga malaltia. Era una persona molt compromesa amb el país i amb la seva passió: la conservació de la natura. Durant tots aquests anys de feina des del Departament va tenir una participació essencial en projectes claus per a la conservació de la natura a Catalunya, com ara el Sistema d'Espais Naturals Protegits o el Sistema d'Informació sobre el Patrimoni Natural. Del seu caràcter en podem destacar el nivell d’exigència i minuciositat per fer les coses ben fetes, així com una notable visió de futur sobre el paper de la ciutadania en el seguiment de la biodiversitat. Ha estat una persona que ha jugat un paper molt important en la història de l'ICO i agraïm profundament el seu suport al llarg de tots aquests anys. Oportunament publicarem una ressenya més àmplia a l’Abellerol. Descansi en pau en la natura que tant estimava.

Javier Retana - Director del CREAF

Per sempre, Salvador.

Fa poc més d’una setmana, ens va deixar massa aviat un gran amic del CREAF: en Salvador Grau i Tort, amb només 52 anys.

En Salvador ha estat una d’aquelles persones discretes que no apareixen (encara) a la vikipèdia, malgrat haver jugat un paper clau i indiscutible en la millora del nostre petit món, com ja ha explicat la Marta Subirà en una emotiva carta publicada a La Vanguardia.

Com a Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural de Catalunya, en Salvador era el representant del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) en el Consell de Direcció del CREAF des de l’any 2001. Això ens va permetre conèixer de prop la seva capacitat incansable de treball i el seu compromís constant i ferm amb la conservació de la biodiversitat i la gestió de la natura del nostre país.

Dotat d’una aguda visió estratègica, en Salvador va lluitar sempre per establir ponts sòlids i estables entre la recerca i la societat. Fruit d’aquesta motivació, van néixer alguns dels nostres projectes més emblemàtics relacionats amb la disponibilitat de la informació ambiental, com ara el projecte SIPAN, l’inventari de Boscos Singulars, el SISEBIO o el PRISMÀTIC. La seva figura també va suposar un suport clau en el desenvolupament del SIG MiraMon.

En Salvador ha estat sempre un interlocutor de luxe amb qui discutir els problemes i les solucions de la recerca aplicada a la gestió. La seva visió crítica i alhora pragmàtica ha estat sovint font d’inspiració per sortir de les nostres petites bombolles acadèmiques i arribar de manera més efectiva als tècnics i als gestors que prenen les decisions a peu de territori.

Per sobre de tot, en Salvador es va comportar sempre amb el CREAF com ho fan els bons amics, dient les coses bones i dolentes, amb honestedat i emoció, i alhora recolzant públicament i de manera ferma la tasca que duem a terme en el nostre centre, especialment durant els pitjors moments de la crisi recent.

Per tot plegat, estimat Salvador, gràcies infinites. Et trobarem molt a faltar.

des de Vilassar

Cançó Jo he somniat, lletra Salvador Grau