Jordi Montlló

No recordo qui va dir que la vida és un guionet. El guió que separa la data de naixement de la de defunció a les esteles funeràries o a les biografies. Un simple guió com el·lipsi de tota una vida. Com serà cadascun dels nostres guionets? Se'ns dubte, el guionet del Salvador és un guió ple a vessar d'humanitat, humiltat, saviessa, sensibilitat, i tot allò que ja sabeu els que l'heu conegut / estimat. ha estat un plaer. petons a la família.

Sígrid Muñiz San Martín

Salvador, vaig tenir la gran sort de poder treballar amb tu. I tot i que només vaig poder compartir un petit fragment de la teva vida, em sento una persona afortunada i en guardo un record ple i feliç. Vas ser una persona d'una qualitat humana i professional immenses. I per tot això (i més), sento un profund agraïment cap a tu i una tremenda tristesa per la teva partença.   Gràcies Salvador, de tot cor. Ens has deixat empremta i, irremeiablement, et trobaré a faltar. Abraçades sentides per la familia i amics.

Dimas Fàbregas

Per tu Salvador, que t'agradava compartir aquelles pintures de paisatges i, molt especialment, les que reflectien l'activitat humana en relació amb el medi. Et recordaré cada cada cop que vegi l'obra d'un paisatgista, serà la manera de tornar-la a compartir amb tu.

Amadeu Casals Planas

Salvador,
T’escric encara sota els efectes de la ràbia per la teva partença. No ho acabo de pair. I el fet de no haver viscut el condol, fa que tot em sembli un mal somni... Saps que et trobaré molt a faltar... Els estius a la terrasseta de casa teva, amb l’Àuria i tota la família, parlant de tot i de res... les estades a Luesia... les passejades pel poble que tant estimem. Hem passat una vida junts i això deixa molta petjada i molt intensa. Saps que a més d’un bon amic, erets un referent, per la manera en que t’agafaves les coses i com t’implicaves en la solució dels problemes.
Recordo com si fos ara la pujada a la cova de Castell de l’Areny, on amagàvem unes pistes, una setmana abans que hi pugessin els nanos (tu recordaràs l’any, jo no), la caminada sota la pluja fins l’ermita de Sant Romà, les Colònies de Joanetes, totes les altres colònies... el curs de monitors, i així fins a més de 40 anys junts...
Però el que més trobaré a faltar, son les nostres xerrades, sempre interessants, positives, constructives i envoltades d’una fina ironia.
Penso que ha d’haver estat un cop molt fort per a l’Àuria, els nanos i la teva Mare Rosa, encara que tothom que et coneixia a fons, t’haurà plorat.
Salvador!, t’envio una forta, llarga, intensa abraçada. Molts petons també de part de la Nora. M’haguera agradat molt compartir amb tu els grans paisatges de l’Equador, segur que t’haguessin agradat. Espero poder abraçar finalment tots els teus, quan vagi a Vilassar. Amadeu

Toni Marí

Vaig tenir el plaer de coincidir amb tu en diferents moments  però sobre he tingut, tinc i tindre el immens plaer de conèixer , gaudir i donar a conèixer el espai que anomenen  Parc de la Serralada Litoral . Un entorn que sempre tindrà una part de tu i que sempre ens recordarà a tu. El meu condol i estimació a tota la família. Un somriure

Jordi Solina i Angelet

Un record per en Salvador i una abraçada a la seva família. He mirat aquesta terra (1980)                  
(Salvador Espriu – Raimon)

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

https://www.youtube.com/watch?v=3FWNGPJ9uJc

Eloisa Trellez Solis

Tengo un recuerdo hermoso de su imagen, de su energía maravillosa, de su actitud positiva ante la vida, de su entrega al cuidado de la biodiversidad. ¡Gracias Salvador!