No en sabia res de res des de feia anys però, a l’assabentar-me de la mort d’en Salvador Grau, el record de seguida es va fer ben viu i l’impacte de la notícia dolorós, pensant sobreteot en el buit que la seva absència deixaria en les persones més properes i en els projectes en que segur estava generosament implicat.
Vàrem coincidir al carrer Numància, on ens aplegava la mútua passió per l’esplai. Va fer una molt bona feina i va deixar petjada. També el record d’una manera de fer molt característica. Amb molt bon humor, però amb una gran seriositat. Rient, però mai banalitzant el que tenia entre mans i sempre maldant per que el seu fer mantingués una total coherència amb les conviccions que proclamava.
Esperem que la seva presència continuï amb nosaltres encara que de manera misteriosa. Confiant en el que el Mestre ens va ensenyar: en Salvador, com a bona llavor, fruitarà!
Textos de recordatori escrits per familiars, amics i companys de feina
Formulari
Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.
Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)
Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.
El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.
Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.
La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.