Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dilluns, 12 de setembre de 2016

Enyor en l'11-S i la natura com a penyora de futur

Les vigílies de l'Onze de Setembre −sobretot els d'aquests darrers anys que el nostre poble s'ha posat decididament dempeus− ens duen sovint a pensar en aquells familiars, amics i d'altres persones referents que els han viscut a fons i que ens han deixat sense veure acomplert el somni de la llibertat, ara que el tenim a tocar. "No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni", deia amb raó l'enyorada Muriel Casals, que ara fa just un any ens convocava a les urnes en el plebiscit per la independència del 27-S. Ella sabia molt bé que el camí es fa caminant, a base de diades històriques i de la lluita perseverant de cada dia. El seu testimoni i el de tantes altres persones que cadascú té al cap i porta al cor ens conviden a no abandonar mai l'esperança ni el combat, per més que sovint puguem caure en el desànim davant de les dificultats d'un procés complex i dels paranys que nosaltres mateixos ens parem. "Ja veus que el camí fa mooooooolta pujada i s'hi troben força entrebancs; però som tenaços i no defallirem", m'escrivia la Muriel en un breu correu electrònic el 5 de gener passat, poc abans del fatal accident que se la va emportar. Cadascú té la seva llista de massa noms que es troben a faltar en la vida personal, també pensant en l'horitzó del país lliure que anhelem. La majoria són d'homes i dones que des de la seva quotidianitat han aportat el millor de si mateix a la causa col•lectiva, a vegades amb fites tan notables com poc conegudes pel públic general. I un d'aquests treballadors infatigables −des de la tenacitat, el rigor, la discreció i l'honestedat més absolutes− ha estat el biòleg Salvador Grau i Tort, cap del Servei de Planificació de l'Entorn Natural de Catalunya des que es va crear el Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Un veritable mestre i referent  de la protecció de la natura, dels parcs naturals i de la gestió ambiental, que ens va deixar quan començava l'estiu, amb només 52 anys, després d'una llarga malaltia. El biòleg maresmenc, fill de Vilassar de Dalt, membre fundador de l'ANC del seu poble −junt amb la seva estimada esposa Àurea Loire, que en va ser una de les coordinadores−, ha estat dels que tenia clar que el patrimoni natural i la biodiversitat són veritables estructures d'Estat a preservar, que han de jugar un paper de primer ordre en la república catalana que estem construint, com passa als països més avançats. La seva feina estratègica i rigorosa en l'elaboració de plans i instruments de protecció ha estat fonamental en les polítiques desenvolupades els darrers anys al nostre país, com reconeix tothom del món ambiental que va tenir la sort de poder treballar amb aquest servidor públic que va fer de la seva vocació ecologista el seu ofici. Un tècnic independent que no va defallir mai a estimular tant com va poder un major compromís dels diferents governs en l'àmbit ambiental, assumint també la quota de responsabilitat global que com a país ens pertoca. La seva petja es troba en tots els instruments de gestió ambiental endegats com ara el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), la Xarxa Natura 2000, la xarxa de parcs naturals, la xarxa europea Europarc o la Xarxa de Custòdia del Territori, entre d'altres. I seria de justícia que algun servei, premi o instrument en favor de la preservació de la natura portessin el nom de qui va ser-ne un pensador estratègic i un treballador exemplar. Ajudaria a mantenir viva la seva memòria i seria una invitació constant al compromís. En Salvador fonia l'amor a la seva família i l'admiració per la natura amb el desig de llibertat i justícia social per a la gent del seu país, amb una visió solidària del món que també havia exercit des de jove en una comissió de cooperació local. Aquestes van ser sempre la seves lluites des que de ben jove va participar en la creació del Col•lectiu per a la Conservació de l’Entorn de Vilassar, va impulsar una secció de conservació al Museu Arxiu del poble i va també liderar la creació del Centre d’Acció Territorial i Ambiental del Maresme (CATAM). El Parc de la Serralada Litoral de la seva comarca tampoc no hauria estat tan pioner sense la intervenció decidida de qui els darrers anys també havia participat activament en la creació del Consell de la Vila de Vilassar de Dalt, del qual era vicepresident, en una mostra més de servei fet sempre a peu de carrer. Els que vam tenir la sort de conèixer-lo i que ara l'enyorem tot maleint la fragilitat humana sabem que la seva vida malauradament curta deixa una empremta que marca un camí i un compromís cívic a seguir. I aquest Onze de Setembre que un cop més sortirem massivament al carrer és també una invitació a ser-hi i a defensar la terra de part seva, amb tot el seu patrimoni natural, que és penyora de futur. En nom seu i el de tots els que ens han deixat encarregat que defensem la dignitat del nostre poble, que també és el seu. Vicenç Relats i Casas, periodista i membre del Secretariat Nacional de l'ANC
(article publicat al digital www.lliureimillor.cat el 9 de setembre de 2016)