Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dijous, 28 de juliol de 2016

Revista Ecologistas (Ecologistas en Acción)


Consell de Protecció de la Natura

Benvolguda família, La Comissió Permanent del Consell de Protecció de la Natura, celebrada el 14 de juliol, va acordar reconèixer la tasca realitzada per Salvador Grau en defensa de la natura, i agrair la col·laboració amb el Consell. Se’ns fa difícil expressar aquest reconeixement en termes merament administratius, atesa la personalitat del Salvador i que la major part de nosaltres el coneixíem des de fa molt de temps, i havíem col·laborat moltes vegades. Poca cosa podem afegir sobre en Salvador i la seva tasca professional que vostès no sàpiguen o que d’altres persones no hagin dit ja. Aquesta és una de les coses que voldríem remarcar, i que quedarà associat a la seva memòria: el consens reconegut al Salvador i al seu treball des d’una diversitat molt àmplia i molt nombrosa; poques altres persones podrien assolir aquesta unanimitat tan sincera i tan generalitzada de reconeixement. L’altra és la tenacitat, el rigor, la coherència i la capacitat de lideratge que ha caracteritzat el seu treball durant tants anys. Amb una visió estratègica privilegiada i amb un excepcional coneixement de la matèria, a poc a poc, en la mesura que els recursos i la conjuntura ho feien possible, anava creant i lligant, una a una, les peces d’una gran proposta de futur, que ha esdevingut col·lectiva. I no podem deixar de referir-nos a la seva honestedat personal, a la bonhomia no mancada de caràcter, a la paciència, a la il·lusió i a la capacitat de seducció en els temes relacionats amb la natura, que no van deixar ningú indiferent. En nom propi i de tots els membres del Consell voldria acompanyar-los en la pèrdua i assegurar-los que mai no deixarà d’estar en el nostre record. Amb tot l’afecte Joandomènec Ros President del Consell de Protecció de la Natura

dimarts, 26 de juliol de 2016

Lluís Rovira

Vaig coincidir amb en Salvador Grau en algunes reunions dels organs de govern del CREAF.

D'ell en volia destacar algunes coses. La primera, cridava l'atenció la seva veu profunda. La segona, el seu criteri, i concretament el seu bon criteri.

En els darrers anys vam haver de prendre algunes decisions no fàcils al CREAF i ell sempre va estar donant suport a les solucions més aviat que no pas als problemes associats a les solucions. És molt d'agrair aquest posicionament.

Ell escoltava quan algú proposava noves vies de sortida a les diferents qüestions que es plantejaven. Sovint va ser un aliat des de la Generalitat de Catalunya. I cal dir que el seu suport al CREAF ha permès a aquesta institució fer una bona evolució durant els darrers anys.


No puc anar molt més enllà perquè no el vaig coneixer molt profundament. Però sí puc dir que em dol la seva pèrdua.

Em va sobtar quan me'n vaig assabentar. No me l'esperava aquesta.

Desitjo a la família que se'n pugui sortir de la millor manera possible. I d'ell, em queda un bon record.

Sort amic en aquest nou camí. El teu criteri segur t'ajudarà.

dilluns, 25 de juliol de 2016

Alfons Villagrasa Bot

Avui fa un mes que no hi ets, Salvador, i encara no m'ho empasso...
Vaig tenir la sort de compartir amb tu uns quants anys al Club d'Esplai i al Grup de Joves, amb tantes i tantes activitats i experiències viscudes. Preparant Colònies, o reunits per revisar com està anant el curs a l'Esplai, o preparant alguna pregària o una missa de joves, i també algun diumenge a la tarda improvitzant amb els teclats. 

Com un dels grans gurus, tu sempre amb el teu rigor i alhora aquell toc d'humor del fi. No perquè sí alguns et dèiem el mestre, que ho seguiràs sent per sempre.


Amb poca gent he rigut tant fins a plorar, quan relataves alguna anècdota fins al més petit detall, revivint l'escena una i altra vegada (especialment memorable quan coincidíeu els tres mosqueters).

Ets de les persones amb les que em sento connectat des de sempre, potser perquè en el fons disfrutem i compartim coses que creiem importants, les més importants de totes, la família i els amics, el país i la defensa de la seva identitat nacional, la música, i sobretot la Natura.
Avui mateix hem anat a les primeres jornades per l'Ecologia i el Canvi Climàtic que s'han organitzat a Vilassar, i ben segur que no t'ho hauries perdut. En Francesc t'ha anomenat al començar una de les xerrades parlant de la Serralada Litoral, i de com reconnectar amb el medi natural, de fet el nostre món. La teva força ens hi ajudarà segur.
No te'n vagis gaire lluny amic, que ja et trobem a faltar.

I a l'Àurea una abraçada molt forta, i tot el que calgui per seguir endavant.

Alfons







dilluns, 18 de juliol de 2016

Laura Pujol Benaiges

Salvador, va ser tot un luxe poder treballar amb tu colze a colze, on vaig constatar la teva vàlua personal i professional i una tenacitat inacabable. Tot i que fou durant un període molt curt de temps, el recordaré amb aquella intensitat i il·lusió de qui persegueix un somni. Moltes gràcies. El meu més sentit i sincer condol a la família i amistats.

dimecres, 13 de juliol de 2016

Josep Maria Mallarach

En memòria de Salvador Grau i Tort (1963-2016)
(article escrit per a la revista El Setmanari d'Olot)


El nom de Salvador Grau és desconegut de la majoria de garrotxins, tot i que va iniciar la seva activitat professional a Olot, fa 26 anys, i que ha estat una persona molt reconeguda en el seu entorn professional: el de la conservació del patrimoni natural de Catalunya.

Ara que ens ha deixat, després d’una vida ampla i intensa, compromesa amb el seu país  i amb la seva gent, escau recordar -lo, i agrair-li tot allò que li devem. Perquè en Salvador forma part d’aquelles rares persones que han estat capaces de desplegar una gran tasca de servei al país, amb honestedat i grandesa, amb visió estratègica clara i generosa, amb una acció infatigable, discreta i efectiva. I això, en una societat mediàtica, on sembla que tothom que fa res destacable ha de sortir necessàriament als mitjans; cosa manifestament falsa, com bé sabem.

Nascut a Vilassar de Dalt l’any 1963, després d’estudiar la carrera de biologia i fer un màster en gestió de recursos naturals, en Salvador va començar a treballar al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’any 1990. Recordo com si fos avui el dia que es va presentar al Casal dels Volcans, amb un rostre confiat i serè, i mentre encaixàvem les mans em deia un solemne: Déu vos guard! Aviat ens varem adonar de les seves qualitats: la responsabilitat, el rigor en l’anàlisi i el diagnòstic, la claredat, articulació i precisió en l’exposició oral i escrita, el van fer destacar com un professional brillant. Poc després va passar als serveis centrals del nou nat Departament de Medi Ambient, i va esdevenir cap de Secció, i uns anys més tard, cap de Servei de Planificació de l’Entorn Natural, càrrec que va ostentar fins que la malaltia el va fer plegar.

Com a servidor públic, en Salvador Grau va exercir un lideratge tan discret com eficient en la conservació del patrimoni natural, des de la Generalitat de Catalunya, amb una activitat perseverant, lleial i modèlica, i malgrat les enormes dificultats que va haver de capejar. A Catalunya, li devem, en gran mesura, el sistema d’espais naturals protegits, la xarxa d’espais Natura 2000, la declaració dels parcs naturals de la Serra de Marina, del Montsant, de l’Alt Pirineu, del Montgrí-Illes Medes, i de les Capçaleres del Ter i del Freser; els vincles establerts entre l’Administració responsable del patrimoni natural i els centres de recerca i la societat civil, especialment la Xarxa de Custòdia del Territori, i tants d’altres. A l’àmbit estatal, en Salvador va tenir un paper important en la consolidació de la secció espanyola de la Federació Europarc, i en l’elaboració del primer pla d’acció dels espais protegits de l’estat, concebut en una assemblea celebrada a Olot mateix.

Ara bé, tan important com el llegat material que ha deixat és l’obra seva que encara no ha aflorat. Voldria destacar quatre projectes a les que va destinar molts esforços i que trobo molt rellevants: la llei de patrimoni natural i biodiversitat (amb dues versions, el 2005 i el 2010); l’estratègia de conservació de la biodiversitat (de la qual va coordinar tres versions); el pla director de connectivitat ecològica de Catalunya (2007-08) i l’estudi dels impactes que l’activitat econòmica catalana té en la biodiversitat global (2010 i 2012).

L’activitat d’en Salvador Grau en l’àmbit cívic fou generosa i fructífera. Al seu Vilassar nadiu, va fundar del Col·lectiu per a la Conservació de l’Entorn de Vilassar i del Centre d’Acció Territorial i Ambiental del Maresme, va ser membre del Consell Rector del Museu Arxiu Municipal, i va impulsar del Consell Municipal, del qual era vicepresident, motius pels quals era molt apreciat i reconegut. A escala catalana, va estar vinculat al Moviment de Joves Cristians de Comarques, i els darrers dos anys, va impulsar la gran coalició per a la defensa del patrimoni natural (2014) per fer front, des de la societat civil, a un lamentable període de desmantellament i retrocés de les polítiques públiques de conservació de la natura,, del qual just ara sembla que estiguem eixint. Amb la mateixa convicció i vocació de servei, va impulsar a continuació la creació del col·lectiu de professionals Conservació.cat (www.conservaciocat.org), del qual va formar part de la comissió gestora fins el darrer dia que la malaltia li va permetre.

Com a bon planificador que era, en Salvador va planificar la seva vida entorn d’objectius clars, en què confluïen la vida i els anhels personals i professionals, com un tot. N’hi ha tres de fonamentals que ens va confessar la seva esposa al funeral: la seva terra, el patrimoni natural del seu país i la seva família. I com que va mantenir la consciència lúcida fins al final, també va planificar el seu funeral en detall, des del sermó de les Benaurances com a lectura escollida, l’estelada que havia de cobrir el fèretre, les cançons i músiques que sonarien –cançons d’amor i de compromís, cap de trista- fins el recordatori que volia donar als assistents. Home de principis i de valors sòlids, amb una trajectòria vital rectilínia, en Salvador va posar al recordatori un poema que havia escrit quan tenia 22 anys, que reflecteix bé –i gairebé de manera premonitòria- els seus anhels i com va viure la seva vida:


Jo he somiat.
M'he quedat adormit
descansant del combat
d'aquest jorn que tot just hem començat.

Però, jo he somniat que tots els homes s’estimaven,

caminant cap a una terra de llibertat.
I a les muntanyes un verd resplendent
i a les cabanes l’amor…

Hem treballat perquè tothom sigui germà
en aquest nou món.
Com a únic cap volem l’Amic,
ha sigut la nostra llum en el combat.

I m’he despertat cansat
perquè cal que, lluitant, resistim
i tot just hem començat.

No em deixis ara amor meu
que la llum vora teu
és més fàcil de trobar enmig del combat.

La cerimònia a l’església de Sant Genís de Vilassar de Dalt -plena de gom a gom- va ser al migdia d’una diada de Sant Joan serena i lluminosa. L’ambient era emocionat i ple de reconeixement. No recordo haver vist mai tantes persones plorant; sobretot tants homes.

Sortint del funeral, algunes persones que hem compartit anhels amb en Salvador, entre els quals l’actual director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Xavier Puig, parlàvem de la conveniència de retre-li algun homenatge. Pensant amb clau garrotxina hi ha una acció que estic segur que en Salvador escolliria, per damunt de cap altra: executar el Pla especial de la Moixina-Pla de Llacs, que ell mateix havia elaborat conjuntament amb els arquitectes Llorenç Panella i Albert Pons i amb qui signa aquestes ratlles. Aquest Pla especial, aprovat l’any 1993, espera un lideratge polític amb coratge per executar-lo. Permetria recuperar l’extraodinari paisatge de roures pènols i aiguamoixos que havia inspirat els grans paisatgistes olotins, començant per Joaquim Vayreda. Com si fos una premonició, l’estiu passat, el taller que organitzen els arquitectes RCR a Olot va ser dedicat a l’espai de la Moixina-Pla de Llacs. Un estol d’arquitectes vinguts d’arreu del món van reflexionar i varen plantejar noves propostes, visionàries, creatives, a partir d’aquell Pla especial, algunes de les quals són perfectament viables i atractives. Sabrem ara assumir aquest repte? Sabrem teixir les complicitats que calen per fer realitat la recuperació dels poètics paratges d’aiguamoixos i les esplèndides rouredes de pènol de la Moixina?

Procurarem fer-ho, Salvador.

Descansa en pau, bon amic.






COAMB

Des del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, no podem sinó que reconèixer la seva gran vàlua professional i tot el que des de la seva tasca i el seu ferm compromís ha aportat a la conservació de la biodiversitat i la planificació dels espais naturals del nostre país.
Destacat en la seva visió estratègica, que tant escasseja en els temps accelerats que vivim, el sistema d’espais naturals protegits, el sistema d’informació del patrimoni natural, la custòdia del territori o les diferents estratègies de conservació de la biodiversitat són presents a casa nostra en gran part gràcies a l’esforç i la figura d’en Salvador.
Ja des de l’antic Departament de Medi Ambient, impulsant el PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la declaració de molts dels parcs naturals que avui coneixem, i també com un dels motors catalans de la Federació d’EUROPARC, xarxa europea de gestors d’espais naturals protegits, així com l’estreta col·laboració d’Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).
La seva dimensió i compromís professional anava més enllà de l’administració catalana, involucrat en la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), el Col·lectiu per a la Conservació de l’Entorn de Vilassar i el Centre d’Acció Territorial i Ambiental del Maresme (CATAM), d’on era originari, i un del pares de Conservació.cat, el col·lectiu de professionals de la conservació de la natura recentment constituït.
Des del COAMB, volem dedicar un record sentit a la seva figura que, de ben segur, trobarem a faltar.

Pau Sainz de la Maza Marsal

Han passat ja uns dies, pero encara no se com dir-te adéu. Potser no caldrà. Estaràs per sempre en el record. En cada projecte, en cada feina, tard o d'hora pensaré... I aixo en Salvador com ho hagués fet? I miraré d'esforçar-se-m'hi mes, per estar al teu nivell i no imaginar-me la teva veu mig en conya mig seria 'Pau collons, que fots'. Fins sempre cap. Fins sempre amic

dilluns, 11 de juliol de 2016

Xarxa de Custòdia del Territori

Tristesa en el món de la custòdia del territori per la pèrdua de’n Salvador Grau

Hem d’obrir aquesta edició del Butlletí amb l’expressió del nostre dol. No hi ha dubte que moltes altres causes, a més de la custòdia del territori, han perdut un defensor exemplar, perquè en Salvador Grau era dels que lluiten tota la vida (aquells dels quals Bertolt Brecht deia que eren els únics imprescindibles). Les seves idees i valors, el seu caràcter tenaç i compromès, el van fer un devot treballador per la conservació del medi natural, per la vida social del seu municipi (Vilassar de Dalt) i per la independència de Catalunya.

Les seves funcions de Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del departament de la Generalitat competent en cada període, foren sempre exercides amb exemplaritat. Planificar, per al Salvador era una cosa connatural amb la seva forma de ser, així com el gust per la feina ben feta, el treball minuciós, però el marc d’una encertada visió de futur, cosa que feia d’ell un veritable estratega de la conservació al nostre país. La visió crítica, irònica, molt sovint,  juntament amb la seva reflexió serena ens faran molta falta a partir d’ara.

En Salvador va apostar per la custòdia des del començament. Va participar en el primer viatge col·lectiu a Nova Anglaterra de persones d’entitats conservacionistes i tècnics de les administracions de Catalunya i de Menorca, organitzat per la XCT i la Labrador-Quebec Fundation. Des d’aquest coneixement inicial del model originari, ha estat una peça fonamental per al procés d’adaptació (o, més aviat, reinvenció) del Land Stewarship americà a la realitat de Catalunya. En Salvador creia en la gent d’aquest país, com demostren les seves múltiples activitats socials i el decidit compromís amb el seu poble. I això, per força, s’havia de veure reflectit també en el seu suport incondicional a la comunitat dels que treballem per la custòdia del territori. Ara bé: incondicional però exigent, com era propi del seu tarannà; cosa que només li podrem agrair per sempre, perquè ha estat determinant a l’hora de posar unes bases sòlides sobre les quals créixer com a moviment.

Vam patir per ell durant el llarg temps de la seva malaltia. Però més cruel ha estat encara que quan crèiem que el recuperàvem per gaudir de la seva amistat i tornar a treballar colze a colze per la conservació de la natura, un mal cop de timó del seu destí l’ha apartat dels seus i de nosaltres.

Ens ha deixat la seva empremta, i no és un empremta qualsevol.

Gràcies Salvador. Seguirem els teus plans. Descansa en pau.

Montserrat Candini i Puig

Estimat Salvador, Catalunya et deu molt; la teva passió per la natura i el teu mestratge cap a tanta gent, que ens vas empènyer a estimar-encara més- i valorar el nostre País.   En la meva etapa de directora general de Patrimoni Natural i Medi Físic em vaig sentir sempre acompanyada de les seves reflexions, serenes i intel·ligents, que sens dubte, em feien sentir que amb professionals com tu, pas a pas i molt silenciosament, podem fer País. Moltes gràcies per tot el que em vas ensenyar i mil gràcies per tant de talent al servei de tots.

dijous, 7 de juliol de 2016

Oriol Baltà - Institut Català d'Ornitologia

El passat 23 de juny ens va deixar el Salvador Grau, biòleg i cap de Servei de Planificació de l’Entorn Natural de Catalunya després d’una llarga malaltia. Era una persona molt compromesa amb el país i amb la seva passió: la conservació de la natura. Durant tots aquests anys de feina des del Departament va tenir una participació essencial en projectes claus per a la conservació de la natura a Catalunya, com ara el Sistema d'Espais Naturals Protegits o el Sistema d'Informació sobre el Patrimoni Natural. Del seu caràcter en podem destacar el nivell d’exigència i minuciositat per fer les coses ben fetes, així com una notable visió de futur sobre el paper de la ciutadania en el seguiment de la biodiversitat. Ha estat una persona que ha jugat un paper molt important en la història de l'ICO i agraïm profundament el seu suport al llarg de tots aquests anys. Oportunament publicarem una ressenya més àmplia a l’Abellerol. Descansi en pau en la natura que tant estimava.

dimecres, 6 de juliol de 2016

Javier Retana - Director del CREAF

Per sempre, Salvador.

Fa poc més d’una setmana, ens va deixar massa aviat un gran amic del CREAF: en Salvador Grau i Tort, amb només 52 anys.


En Salvador ha estat una d’aquelles persones discretes que no apareixen (encara) a la vikipèdia, malgrat haver jugat un paper clau i indiscutible en la millora del nostre petit món, com ja ha explicat la Marta Subirà en una emotiva carta publicada a La Vanguardia.
Com a Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural de Catalunya, en Salvador era el representant del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) en el Consell de Direcció del CREAF des de l’any 2001. Això ens va permetre conèixer de prop la seva capacitat incansable de treball i el seu compromís constant i ferm amb la conservació de la biodiversitat i la gestió de la natura del nostre país.
Dotat d’una aguda visió estratègica, en Salvador va lluitar sempre per establir ponts sòlids i estables entre la recerca i la societat. Fruit d’aquesta motivació, van néixer alguns dels nostres projectes més emblemàtics relacionats amb la disponibilitat de la informació ambiental, com ara el projecte SIPAN, l’inventari de Boscos Singulars, el SISEBIO o el PRISMÀTIC. La seva figura també va suposar un suport clau en el desenvolupament del SIG MiraMon.
En Salvador ha estat sempre un interlocutor de luxe amb qui discutir els problemes i les solucions de la recerca aplicada a la gestió. La seva visió crítica i alhora pragmàtica ha estat sovint font d’inspiració per sortir de les nostres petites bombolles acadèmiques i arribar de manera més efectiva als tècnics i als gestors que prenen les decisions a peu de territori.
Per sobre de tot, en Salvador es va comportar sempre amb el CREAF com ho fan els bons amics, dient les coses bones i dolentes, amb honestedat i emoció, i alhora recolzant públicament i de manera ferma la tasca que duem a terme en el nostre centre, especialment durant els pitjors moments de la crisi recent.
Per tot plegat, estimat Salvador, gràcies infinites. Et trobarem molt a faltar.

des de Vilassar



Cançó Jo he somniat, lletra Salvador Grau


Rafael Hidalgo

La vida de los muertos consiste en hallarse presentes en la memoria de los vivos’ (Cicerón). ¡Hasta siempre, compañero! Sit tibi terra levis.

Josep Vigo Bonada

En Salvador era un biòleg que estimava la natura, reflexiu i molt dedicat a la seva feina. Sempre em va impressioar la seva manera de fer, poc parlador, calmat i profundament honest. Em sap molt de greu que hagi hagut d'anar-se'n quan no tocava encara. Els qui ens hem quedat, el recordarem amb áfecte.

Jordi Montlló

No recordo qui va dir que la vida és un guionet. El guió que separa la data de naixement de la de defunció a les esteles funeràries o a les biografies. Un simple guió com el·lipsi de tota una vida. Com serà cadascun dels nostres guionets? Se'ns dubte, el guionet del Salvador és un guió ple a vessar d'humanitat, humiltat, saviessa, sensibilitat, i tot allò que ja sabeu els que l'heu conegut / estimat. ha estat un plaer. petons a la família.

Sígrid Muñiz San Martín

Salvador, vaig tenir la gran sort de poder treballar amb tu. I tot i que només vaig poder compartir un petit fragment de la teva vida, em sento una persona afortunada i en guardo un record ple i feliç. Vas ser una persona d'una qualitat humana i professional immenses. I per tot això (i més), sento un profund agraïment cap a tu i una tremenda tristesa per la teva partença.   Gràcies Salvador, de tot cor. Ens has deixat empremta i, irremeiablement, et trobaré a faltar. Abraçades sentides per la familia i amics.

Dimas Fàbregas

Per tu Salvador, que t'agradava compartir aquelles pintures de paisatges i, molt especialment, les que reflectien l'activitat humana en relació amb el medi. Et recordaré cada cada cop que vegi l'obra d'un paisatgista, serà la manera de tornar-la a compartir amb tu.


divendres, 1 de juliol de 2016

Amadeu Casals Planas

Salvador,
T’escric encara sota els efectes de la ràbia per la teva partença. No ho acabo de pair. I el fet de no haver viscut el condol, fa que tot em sembli un mal somni... Saps que et trobaré molt a faltar... Els estius a la terrasseta de casa teva, amb l’Àuria i tota la família, parlant de tot i de res... les estades a Luesia... les passejades pel poble que tant estimem. Hem passat una vida junts i això deixa molta petjada i molt intensa. Saps que a més d’un bon amic, erets un referent, per la manera en que t’agafaves les coses i com t’implicaves en la solució dels problemes.
Recordo com si fos ara la pujada a la cova de Castell de l’Areny, on amagàvem unes pistes, una setmana abans que hi pugessin els nanos (tu recordaràs l’any, jo no), la caminada sota la pluja fins l’ermita de Sant Romà, les Colònies de Joanetes, totes les altres colònies... el curs de monitors, i així fins a més de 40 anys junts...
Però el que més trobaré a faltar, son les nostres xerrades, sempre interessants, positives, constructives i envoltades d’una fina ironia.
Penso que ha d’haver estat un cop molt fort per a l’Àuria, els nanos i la teva Mare Rosa, encara que tothom que et coneixia a fons, t’haurà plorat.
Salvador!, t’envio una forta, llarga, intensa abraçada. Molts petons també de part de la Nora. M’haguera agradat molt compartir amb tu els grans paisatges de l’Equador, segur que t’haguessin agradat. Espero poder abraçar finalment tots els teus, quan vagi a Vilassar. Amadeu



Toni Marí

Vaig tenir el plaer de coincidir amb tu en diferents moments  però sobre he tingut, tinc i tindre el immens plaer de conèixer , gaudir i donar a conèixer el espai que anomenen  Parc de la Serralada Litoral . Un entorn que sempre tindrà una part de tu i que sempre ens recordarà a tu. El meu condol i estimació a tota la família. Un somriure

Jordi Solina i Angelet

Un record per en Salvador i una abraçada a la seva família. He mirat aquesta terra (1980)                  
(Salvador Espriu – Raimon)

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

https://www.youtube.com/watch?v=3FWNGPJ9uJc