Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dilluns, 25 de juliol de 2016

Alfons Villagrasa Bot

Avui fa un mes que no hi ets, Salvador, i encara no m'ho empasso...
Vaig tenir la sort de compartir amb tu uns quants anys al Club d'Esplai i al Grup de Joves, amb tantes i tantes activitats i experiències viscudes. Preparant Colònies, o reunits per revisar com està anant el curs a l'Esplai, o preparant alguna pregària o una missa de joves, i també algun diumenge a la tarda improvitzant amb els teclats. 

Com un dels grans gurus, tu sempre amb el teu rigor i alhora aquell toc d'humor del fi. No perquè sí alguns et dèiem el mestre, que ho seguiràs sent per sempre.


Amb poca gent he rigut tant fins a plorar, quan relataves alguna anècdota fins al més petit detall, revivint l'escena una i altra vegada (especialment memorable quan coincidíeu els tres mosqueters).

Ets de les persones amb les que em sento connectat des de sempre, potser perquè en el fons disfrutem i compartim coses que creiem importants, les més importants de totes, la família i els amics, el país i la defensa de la seva identitat nacional, la música, i sobretot la Natura.
Avui mateix hem anat a les primeres jornades per l'Ecologia i el Canvi Climàtic que s'han organitzat a Vilassar, i ben segur que no t'ho hauries perdut. En Francesc t'ha anomenat al començar una de les xerrades parlant de la Serralada Litoral, i de com reconnectar amb el medi natural, de fet el nostre món. La teva força ens hi ajudarà segur.
No te'n vagis gaire lluny amic, que ja et trobem a faltar.

I a l'Àurea una abraçada molt forta, i tot el que calgui per seguir endavant.

Alfons