Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


divendres, 1 de juliol del 2016

Amadeu Casals Planas

Salvador,
T’escric encara sota els efectes de la ràbia per la teva partença. No ho acabo de pair. I el fet de no haver viscut el condol, fa que tot em sembli un mal somni... Saps que et trobaré molt a faltar... Els estius a la terrasseta de casa teva, amb l’Àuria i tota la família, parlant de tot i de res... les estades a Luesia... les passejades pel poble que tant estimem. Hem passat una vida junts i això deixa molta petjada i molt intensa. Saps que a més d’un bon amic, erets un referent, per la manera en que t’agafaves les coses i com t’implicaves en la solució dels problemes.
Recordo com si fos ara la pujada a la cova de Castell de l’Areny, on amagàvem unes pistes, una setmana abans que hi pugessin els nanos (tu recordaràs l’any, jo no), la caminada sota la pluja fins l’ermita de Sant Romà, les Colònies de Joanetes, totes les altres colònies... el curs de monitors, i així fins a més de 40 anys junts...
Però el que més trobaré a faltar, son les nostres xerrades, sempre interessants, positives, constructives i envoltades d’una fina ironia.
Penso que ha d’haver estat un cop molt fort per a l’Àuria, els nanos i la teva Mare Rosa, encara que tothom que et coneixia a fons, t’haurà plorat.
Salvador!, t’envio una forta, llarga, intensa abraçada. Molts petons també de part de la Nora. M’haguera agradat molt compartir amb tu els grans paisatges de l’Equador, segur que t’haguessin agradat. Espero poder abraçar finalment tots els teus, quan vagi a Vilassar. Amadeu