Un record per en Salvador i una abraçada a la seva família.
He mirat aquesta terra (1980)
(Salvador Espriu – Raimon)
Quan la llum
pujada des del fons del mar
a llevant comença
just a tremolar,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta
terra.
Quan per la
muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia
la claror del cel,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta
terra.
Mentre bleixa
l’aire malalt de la nit
i boques de fosca
fressen als camins,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta
terra.
Quan la pluja
porta l’olor de la pols
de les fulles
aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta
terra.
Quan el vent es
parla en la solitud
dels meus morts
que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta
terra.
Mentre
m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la
rella damunt els records,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta
terra.
Quan l’estiu
ajaça per tot l’adormit
camp l’ample
silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta
terra.
Mentre comprenien
savis dits de cec
com l’hivern
despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta
terra.
Quan la desbocada
força dels cavalls
de l’aiguat de
sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta
terra.
https://www.youtube.com/watch?v=3FWNGPJ9uJc
Textos de recordatori escrits per familiars, amics i companys de feina
Formulari
Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.
Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)
Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.
El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.
Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.
La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.