Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dilluns, 11 de juliol de 2016

Xarxa de Custòdia del Territori

Tristesa en el món de la custòdia del territori per la pèrdua de’n Salvador Grau

Hem d’obrir aquesta edició del Butlletí amb l’expressió del nostre dol. No hi ha dubte que moltes altres causes, a més de la custòdia del territori, han perdut un defensor exemplar, perquè en Salvador Grau era dels que lluiten tota la vida (aquells dels quals Bertolt Brecht deia que eren els únics imprescindibles). Les seves idees i valors, el seu caràcter tenaç i compromès, el van fer un devot treballador per la conservació del medi natural, per la vida social del seu municipi (Vilassar de Dalt) i per la independència de Catalunya.

Les seves funcions de Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del departament de la Generalitat competent en cada període, foren sempre exercides amb exemplaritat. Planificar, per al Salvador era una cosa connatural amb la seva forma de ser, així com el gust per la feina ben feta, el treball minuciós, però el marc d’una encertada visió de futur, cosa que feia d’ell un veritable estratega de la conservació al nostre país. La visió crítica, irònica, molt sovint,  juntament amb la seva reflexió serena ens faran molta falta a partir d’ara.

En Salvador va apostar per la custòdia des del començament. Va participar en el primer viatge col·lectiu a Nova Anglaterra de persones d’entitats conservacionistes i tècnics de les administracions de Catalunya i de Menorca, organitzat per la XCT i la Labrador-Quebec Fundation. Des d’aquest coneixement inicial del model originari, ha estat una peça fonamental per al procés d’adaptació (o, més aviat, reinvenció) del Land Stewarship americà a la realitat de Catalunya. En Salvador creia en la gent d’aquest país, com demostren les seves múltiples activitats socials i el decidit compromís amb el seu poble. I això, per força, s’havia de veure reflectit també en el seu suport incondicional a la comunitat dels que treballem per la custòdia del territori. Ara bé: incondicional però exigent, com era propi del seu tarannà; cosa que només li podrem agrair per sempre, perquè ha estat determinant a l’hora de posar unes bases sòlides sobre les quals créixer com a moviment.

Vam patir per ell durant el llarg temps de la seva malaltia. Però més cruel ha estat encara que quan crèiem que el recuperàvem per gaudir de la seva amistat i tornar a treballar colze a colze per la conservació de la natura, un mal cop de timó del seu destí l’ha apartat dels seus i de nosaltres.

Ens ha deixat la seva empremta, i no és un empremta qualsevol.

Gràcies Salvador. Seguirem els teus plans. Descansa en pau.