Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dimarts, 26 de juliol del 2016

Lluís Rovira

Vaig coincidir amb en Salvador Grau en algunes reunions dels organs de govern del CREAF.

D'ell en volia destacar algunes coses. La primera, cridava l'atenció la seva veu profunda. La segona, el seu criteri, i concretament el seu bon criteri.

En els darrers anys vam haver de prendre algunes decisions no fàcils al CREAF i ell sempre va estar donant suport a les solucions més aviat que no pas als problemes associats a les solucions. És molt d'agrair aquest posicionament.

Ell escoltava quan algú proposava noves vies de sortida a les diferents qüestions que es plantejaven. Sovint va ser un aliat des de la Generalitat de Catalunya. I cal dir que el seu suport al CREAF ha permès a aquesta institució fer una bona evolució durant els darrers anys.


No puc anar molt més enllà perquè no el vaig coneixer molt profundament. Però sí puc dir que em dol la seva pèrdua.

Em va sobtar quan me'n vaig assabentar. No me l'esperava aquesta.

Desitjo a la família que se'n pugui sortir de la millor manera possible. I d'ell, em queda un bon record.

Sort amic en aquest nou camí. El teu criteri segur t'ajudarà.