Fa poc més d’una setmana, ens va deixar massa aviat un gran amic del CREAF: en Salvador Grau i Tort, amb només 52 anys.
En Salvador ha estat una d’aquelles persones discretes que no apareixen (encara) a la vikipèdia, malgrat haver jugat un paper clau i indiscutible en la millora del nostre petit món, com ja ha explicat la Marta Subirà en una emotiva carta publicada a La Vanguardia.
Com a Cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural de Catalunya, en Salvador era el representant del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) en el Consell de Direcció del CREAF des de l’any 2001. Això ens va permetre conèixer de prop la seva capacitat incansable de treball i el seu compromís constant i ferm amb la conservació de la biodiversitat i la gestió de la natura del nostre país.
Dotat d’una aguda visió estratègica, en Salvador va lluitar sempre per establir ponts sòlids i estables entre la recerca i la societat. Fruit d’aquesta motivació, van néixer alguns dels nostres projectes més emblemàtics relacionats amb la disponibilitat de la informació ambiental, com ara el projecte SIPAN, l’inventari de Boscos Singulars, el SISEBIO o el PRISMÀTIC. La seva figura també va suposar un suport clau en el desenvolupament del SIG MiraMon.
En Salvador ha estat sempre un interlocutor de luxe amb qui discutir els problemes i les solucions de la recerca aplicada a la gestió. La seva visió crítica i alhora pragmàtica ha estat sovint font d’inspiració per sortir de les nostres petites bombolles acadèmiques i arribar de manera més efectiva als tècnics i als gestors que prenen les decisions a peu de territori.
Per sobre de tot, en Salvador es va comportar sempre amb el CREAF com ho fan els bons amics, dient les coses bones i dolentes, amb honestedat i emoció, i alhora recolzant públicament i de manera ferma la tasca que duem a terme en el nostre centre, especialment durant els pitjors moments de la crisi recent.
Per tot plegat, estimat Salvador, gràcies infinites. Et trobarem molt a faltar.