T’imagino assegut als prats del Collell preparant una sortida; et sé passejant per Vilassar fixant la mirada en una data forjada al damunt d’un barri; et vull caminant pel Torrent de Cuquet sentint el brogit de l’aigua; et veig redactant plans estratègics i marcant objectius; et sé somniant un país lliure i respectuós amb el medi; et busco al costat de l’Àurea i els nanos; t’espero a qualsevol terrassa per fer un cafè i parlar de foteses... Miro enrera i veig el camí recorregut, sovint junts, a voltes cadascú pel seu corriol, trobant-nos i perdent-nos... però sempre sabent l’un de l’altre... sempre endavant.Hem viscut tant... des dels dissabtes a la tarda a l’esplai, les eternes reunions de vespres, les trobades i jornades, els equips de treball, el Grup de Joves, el Casal, les responsabilitats al Moviment, i com tu deies, tota la vida al Museu !!!... Amb tu hem après i hem compartit, hem discutit i organitzat, hem somniat i hem tocat de peus a terra, hem lluitat i hem rigut molt... quin humor més fi amagava el teu posat seriós! Trobarem a faltar el teu comentari punyent o la teva reflexió sorneguera... però sobretot el teu mot precís d’ànim o reflexió.
Compromès amb el medi, amb el teu país, amb el teu poble, amb la teva gent... Incansable, proposant, qüestionant, interpel·lant... buscant que cadascú donés el millor de si mateix, crític i exigent amb els altres... però més crític i exigent amb tu mateix. Home metòdic, poc donat a la improvització, ens vas ensenyar a treballar col·lectivament per les causes més diverses, ja fos educació en el lleure, l’antimilitarisme, pel tercer món, educació ambiental, protecció del patrimoni... quan en Salvador treia la seva llista de temills anotats en un petit paper quadrat amb una lletra minúscula ... illegible ... tots sabíem que la reunió seria llarga.
Ep mestre, diuen que te'n vas, però encara tenim molts projectes a mitges, encara ens falta molt camí per arribar a Ítaca i quan hi arribem tu estaràs allà; t’has emportat un tros de cadascú de nosaltres però ens deixes molt de tu...
El que hem viscut plegats ningú ens ho podrà prendre perquè forma part de lo més important que tenim, el nostre bagatge, la nostra manera de ser i de relacionar-nos, el nostre compromís... cadascú des del seu àmbit. La gent que ha estat amb tu no et podrà oblidar mai... i et farem present en moltes de les nostres accions... tu descansa, t’ho mereixes, deus estar esgotat...
Per tu: acompanyarem als teus, als que tant has estimat i protegit, no els deixarem sols, treballarem per construir estratègies mediambientals que siguin el centre de la nostra política, sortirem al carrer de nou per demanar la llibertat del nostre país, seguirem construint poble, fent xarxa, essent solidaris... ens indignarem davant les injustícies i ens revelarem davant la mediocritat, farem llistes de pendents i les anirem actualitzant... millorarem el catàleg del patrimoni: aquell portal, aquella data, aquell fanal.... “fes-ho que no es perdi” em deies.... i avui farem que sigui un dia net i clar i que els ocells no trenquin l’harmonia del seu cant, i seguirem recitant trossos del Retaule, i serem de nou en Badoret i en Baldiró, i jo seré en d’Artagnan però a l’Amadeu i en Francesc els en faltarà un per ser els tres mosqueters... Seguirem lluitant per tot allò que creies i compartíem; sense tu serà més difícil però avançarem endavant, t’ho devem, i sabem que sempre, sempre, sempre... estaràs amb nosaltres. Bon viatge amic.
