En les nostres converses d’hores i dies, i nits sense dormir, -també amb l’Amadeu que des de l’altra banda de l’oceà és aquí amb nosaltres des del fons del cor-, parlàvem del món i de què donava sentit a les nostres vides.
Sempre és difícil explicar amb paraules les coses més importants. Els versos de la cançó que va escriure en Salvador als 18 anys expliquen les coses més importants que anàvem destil·lant;
“He sentit plorar el món, i un infant que un estel, tot jugant, intentava abraçar” resumeix bé els neguits davant el món i l’esperança en els infants i joves, i en l’educació com a instrument de millora d’aquest món.
I les respostes que trobàvem; “Jo he somniat que tots els homes s’estimaven, caminant cap una terra de Llibertat. I a les muntanyes, un verd resplendent. I a les cabanes, l’amor...”
L’Amor, la força que tot ho transforma, era -i és- LA resposta al món que sovint sentíem plorar. Aquesta és l’essència de tot el que parlàvem i compartíem.
L’Amor com un diamant de moltes cares que anàvem descobrint mentre ens ajudàvem a créixer:
De l’amor quan és Força de Voluntat, de prendre posició, de no deixar-se emportar pel pensament col·lectiu, per allò acceptat com a normal. Força de Voluntat de canviar les coses que ens impedeixen créixer, sense imposar res per la força.
De l’amor com a Font de Saviesa, de com busquem aquesta font en la força que fa néixer les flors i créixer els arbres, i cantar els ocells...
De l’amor com a Força Incondicional, que no depèn del que facin els altres, o de com ens tractin. Nosaltres sempre tenim el poder de decisió d’obrir les portes a l’amor perquè passi a través nostre.
De l’amor que és Puresa d’intencions, d’aprendre a ser crític sense judicar els altres i revolucionar allò que ens deixa a tots els peus enfangats dificultant l’avenç.
De l’amor que és el motor de recerca de la Veritat, d’aprendre que no hi ha una sola veritat però no totes les filosofies són igualment bones..
De l’amor que és Pau. Pau al cor i Pau a la Terra. Quan hi ha tant a fer per portar pau a la Terra, quan diem NO a participar en res que sigui una pau basada en la por als canons de l’enemic. De l’amor que és recerca de la Llibertat última. En les nostres converses parlàvem d’això, que des del món de l’educació en el lleure - al Club d’Esplai, al Servei de Colònies i l’Escola de l’Esplai-, on en Salvador també hi ha deixat la seva petjada, fèiem nostra una manera clara de resumir-ho; l’objectiu no és omplir el temps lliure. No és el temps que ha de ser lliure. És l’ésser humà que ha d’aprendre a ser lliure.
Mil milions de gràcies pels regals que ens has fet a tots, Salvador !!!
Francesc, 24 de Juny del 2016
Textos de recordatori escrits per familiars, amics i companys de feina
Formulari
Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.
Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)
Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.
El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.
Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.
La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.