T'escric amb sensació de darreres paraules, si, i alhora m'envaeixen tants de pensaments, al Massís dels Ports, passejant per la teva serralada Litoral, en llargues hores de telèfon o asseguts a la taula del teu despatx, per les planes litorals d'Essex, a Massachusetts, i sempre, sempre amb notes, plànols i esborranys de plans i estratègies.
El teu immens mestratge, la teva visió i, per damunt de tot, la teva amistat m'acompanyaran sempre i, avui, són un petit consol davant d'aquest adéu tan difícil de pair.Fins a sempre Salvador.
(Foto: Laura Pujol, Ipswich (Massachusetts), 20.3.2005 - Reflexionant sobre el futur de la custòdia del territori i la conservació a Catalunya)