Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


divendres, 24 de juny del 2016

Kiko Alvarez

Ez dakit nola adierazi momentu hauetan sentitzen dudana. Azkenaldian izan nituen zure berriak onak ziren, garbi zeunden. Lanerako gogoz, bizitzeko gogoz. Eta zer gertatu da orduan? Sinestu ezinik nago. Ulertu ezinik.

Gauza asko gelditzen zaizkigu egiteko, lagun. Zauden tokian zaudela, denari so jarraituko duzu. Zugandik ikasitakoarekin geratzen naiz; bilera amaigabe horietako eztabaida amaigabeekin, mundua aldatu nahian. Bai lagun, mundua aldatu egin da baina ez nahi eta  uste genuen bezala.

“De colors són els meus somnis

tot i que ja m'he llevat

i la son no ve a veure'm

quan la Lluna s'ha aixecat
salto i salto sobre els núvols

sembla que pugui volar
el meu cor fa pampallugues

i no deixa de ballar.”

“T'estimo molt,
jo a tu t'estimo molt
si estàs amb mi desapareix tot el que és trist

un dia gris el pintes de colors
ins a la Lluna i tornar t'estimo jo”

(Lax’n’Busto, Maite zaitut)


Ondo izan


(No sé com explicar què sento ara mateix. Les últimes notícies que em van arribar de tu eren bones, tot anava bé. Amb ganes de treballar, amb ganes de viure. I aleshores, què ha passat? No m'ho puc creure. No ho puc entendre.
Ens han quedat moltes coses per fer, amic meu. Allà on siguis, segur que seguiràs vigilant-ho tot. Em quedo amb tot el que he après de tu, en aquelles reunions inacabables, amb aquelles discussions sense final, volent canviar el món. Sí, amic meu, el món ha canviat, però no pas com m'imaginava que ho faria.
Que siguis feliç.)