Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dilluns, 27 de juny de 2016

Josep Samon Forgas

Som molts els que tenim un motiu o altre per recordar en Salvador, fins i tot potser en tenim molts i els records personals de les vivències amb ell ens acompanyaran sempre.
Els familiars els teniu ben íntims... alguns els teniu de la relació laboral, sempre dedicada a la preservació de la natura... altres els podem tenir de l’escola, de l’Institut, de l’Esplai, de les Misses de joventut, del Casal, de la JARC, de l’Aplec de l’Esperit, de la Comissió Dindori, d’Un Xai per Bòsnia, del Museu Arxiu, del Consell de la Vila... i de tantes coses que no acabaríem mai...

Però hi ha una altra cosa no gaire coneguda en la que tots sempre hi veurem en Salvador: em refereixo al Parc de la Serralada Litoral.


En Salvador era molt jovenet quan va guiar els primers passos que vàrem fer des de l’Ajuntament de Vilassar —i de seguida s’hi van afegir els companys de Teià, d’Argentona i de la Roca, potser empesos per ell mateix— per aconseguir l’ampliació de la minsa zona de les nostres muntanyes que la Generalitat havia previst incloure inicialment al PEIN, el Pla d’Espais d’Interès Natural. Després, des de les seves funcions a diferents departaments de la Generalitat, sempre en relació amb la preservació de la natura, va treballar per consolidar el PEIN, per assolir la declaració de Parc i per obtenir-ne la seva ampliació. En Salvador ha treballat per la preservació de la natura a molts indrets, però va començar aquí i amb aquelles accions.


Per això, quan anem a passejar, a caminar o a córrer per muntanya, quan hi anem a buscar bolets, a collir uns brins de farigola o a fer fotografies, o quan simplement contemplem el paisatge d’aquestes nostres muntanyes, pensem que el Parc de la Serralada Litoral potser no existiria o seria ben diferent sense la seva intervenció.

Moltes gràcies, Salvador.