Els familiars els teniu ben íntims... alguns els teniu de la relació laboral, sempre dedicada a la preservació de la natura... altres els podem tenir de l’escola, de l’Institut, de l’Esplai, de les Misses de joventut, del Casal, de la JARC, de l’Aplec de l’Esperit, de la Comissió Dindori, d’Un Xai per Bòsnia, del Museu Arxiu, del Consell de la Vila... i de tantes coses que no acabaríem mai...
Però hi ha una altra cosa no gaire coneguda en la que tots sempre hi veurem en Salvador: em refereixo al Parc de la Serralada Litoral.
En Salvador era molt jovenet quan va guiar els primers passos que vàrem fer des de l’Ajuntament de Vilassar —i de seguida s’hi van afegir els companys de Teià, d’Argentona i de la Roca, potser empesos per ell mateix— per aconseguir l’ampliació de la minsa zona de les nostres muntanyes que la Generalitat havia previst incloure inicialment al PEIN, el Pla d’Espais d’Interès Natural. Després, des de les seves funcions a diferents departaments de la Generalitat, sempre en relació amb la preservació de la natura, va treballar per consolidar el PEIN, per assolir la declaració de Parc i per obtenir-ne la seva ampliació. En Salvador ha treballat per la preservació de la natura a molts indrets, però va començar aquí i amb aquelles accions.
Per això, quan anem a passejar, a caminar o a córrer per muntanya, quan hi anem a buscar bolets, a collir uns brins de farigola o a fer fotografies, o quan simplement contemplem el paisatge d’aquestes nostres muntanyes, pensem que el Parc de la Serralada Litoral potser no existiria o seria ben diferent sense la seva intervenció.
Moltes gràcies, Salvador.
