Coneixia i em relacionava amb en Salvador des de fa molts anys. Ens vam començar a parlar per l'interès mutu per la política. Corrien els anys vuitanta i vam compartir un acte públic de rebuig a l'entrada a l'OTAN, enmig del referèndum de 1986. Fou la nostra primera col·laboració. El cas és que des de llavors de tant en tant compartíem converses, cadascú des del seu lloc.
Puc dir que en Salvador tenia la virtut de reflexionar sobre les seves pròpies opinions, aspecte essencial si es vol millorar permanentment en l'exercici de pensar. Una conversa amb ell et feia millorar els teus propis plantejaments. Jo tinc debilitat per aquesta mena de persones. En Salvador era així. En política local se l'havia d'escoltar. Ho sé bé perquè per aquelles coses de la vida i dels contextos, jo el 2011 vaig assumir l'alcaldia de Vilassar. Abans i després d'assumir-la vaig parlar molt amb en Salvador.Era important fer-ho, perquè ell no estava per refrendar les pròpies posicions, sinó per parlar d'allò que realment era important i s'havia d'escoltar a dir, fos agradable o desagradable.
En Salvador era un interlocutor imprescindible per a mi. En la seva elegida segona línia de la política municipal, el fet és que em donà un cop de mà inestimable pel que fa adquirir visió estratègica d'un municipi en precari, el nostre. En Salvador marca una petja per a tots nosaltres que jo vull destacar: la capacitat de pensar bé, és a dir, treballar el propi pensament amb raons sòlides, i actuar en conseqüència. En un món farcit de personatges que creuen que tenir opinió és deixar anar qualsevol frase al facebook, l'home reflexiu que era en Salvador per a mi tenia un efecte balsàmic.
Tothom ha parlat de les seves contribucions. No és qüestió de repetir-se. Jo l'únic que de veritat vull constatar és que em sento afortunat d'haver conegut i tractat en Salvador en aquesta vida. La seva influència en mi m'ha fet millor.
Bon viatge, Salvador.
Textos de recordatori escrits per familiars, amics i companys de feina
Formulari
Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.
Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)
Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.
El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.
Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.
La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.