Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


diumenge, 26 de juny del 2016

Oriol Rosés i Lladó

Honestedat, compromís, discreció... podria seguir amb molts altres mots potser més escaients, potser més concrets. M’imagino que tots ells eren els que et vinculaven d’una manera “especial” amb el pare, com em vas fer saber. Com quan cada vegada que algun temill mitjanament important succeïa, em feies recordar que ell també n’havia estat partícep. T’ho agraeixo infinitament... Contravenint aquell darrer, discreció, comento aquestes ratlles; ja em perdonareu tots dos.

Tantes coses que en sé i tantes que m’han explicat, des de petits, quan amb l’Enric – el teu germà – descobríem d’amagatotis el teu primer microscopi al pis del carrer Barcelona, fins al darrer Barça-Madrid que vam patir a casa... i tantes que descobreixo llegint i rellegint tots aquests comentaris.
Ja tot això és indestriable de les nostres vides, però sobretot de la nostra mirada del món; i en cada mirada una invocació.
Moltes, moltes gràcies Salvador.
Oriol
26 de juny de 2016