Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dimarts, 28 de juny del 2016

Marga Salas

No ha estat fins avui que he sabut la notícia, gràcies a la Rosa Maria. Sento una gran tristor. Vas formar part de la meva millor època laboral, la dels primers anys (cap de nosaltres havia entrat encara en la trentena), la de les il·lusions i projectes que començàvem tots. He parlat amb la Rosa Maria fa un moment, i totes dues t'hem recordat com una persona molt compromesa, sincera i divertida. Com ens feies riure amb les teves expressions tant de Vilassar... Em sap tan de greu, es tan injust. I ara estic aquí, sense saber què dir, asseguda al meu lloc de treball, pensant en la teva família, en els teus fills que tenen l'edat dels meus, en tota l'enyorança que deixes darrera teu. I recordo uns versos que vaig sentir en una ocasió: "La vida significa tot el que sempre ha significat. No s'ha tallat cap fil. Per què hauria d'estar fora dels vostres pensaments, simplement perquè no ens podem veure? Us estic esperant, per un interval No estic lluny; tan sols a l'altre cantó del camí. Tot va bé" (Henry Scott Holland)