Formulari

Blog amb el recull dels escrits enviats entre el 23/6/2016 i el 31/10/2016. Un recull que es pot descarregar amb format publicació pdf a través d'aquest enllaç.

Salvador Grau (24/8/1963 – 23/6/2016)

Biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1994 i membre de la Institució Catalana d'Història Natural, es va dedicar plenament a la protecció del patrimoni natural de Catalunya, impulsant el Pla d'Espais d'Interès Natural, la declaració de diversos parcs naturals i la implantació de la xarxa europea Natura 2000 a Catalunya. L'afany de bastir ponts amb la societat va dur-lo a establir vincles professionals sòlids amb el món de la recerca i amb les entitats dedicades a la conservació de la natura, especialment amb la Xarxa de Custòdia del Territori.

El seu compromís amb la societat, el país i Vilassar de Dalt, el poble que el va veure néixer, va fer que en Salvador de ben jove s’impliqués en: l’educació en el lleure a través del Club d’Esplai Vilassar de Dalt, que el portaria a finals dels anys 80 a ser secretari general del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés); el treball amb joves al Grup de Joves Cristians i les JARC; la sensibilització vers el tercer món a través de la Comissió Dindori; plataformes antimilitaristes i per la pau; moviments de recuperació de les llibertats de Catalunya, i, d’una manera molt especial, en la defensa del medi natural, essent pioner de l’educació ambiental a Catalunya. En aquest àmbit fou impulsor de la creació del Parc de la Serralada Litoral, i va fomentar la protecció i divulgació del patrimoni local a través del Museu Arxiu de Vilassar.

Compromès amb el seu entorn, de conviccions fermes i amb una capacitat de treball envejable, ha deixat petjada en totes i cadascuna dels persones que el vàrem conèixer.

La seva força ens portarà a seguir lluitant pels valors que tant va defensar: el país, la natura i una societat més justa.


dimecres, 29 de juny de 2016

Gabriel A. Palacio

Salvador, Dilluns em vaig assabentar, a través d’un missatge d’en Ferran Miralles, del teu traspàs. Em va deixar tan copsat que, fins a avui, dimecres, no he tingut esma per escriure’t res. Trobaré a faltar la teva fesomia d’home bo, que no era sinó un reflex de la teva bellesa interior; la teva veu –greu, pausada, vellutada–, que sempre vehiculava un discurs consistent i ben articulat; el teu esperit serè, però lluitador alhora; la teva voluntat per trobar solucions més que per plantejar problemes (tinc ben presents les diferents ocasions en què, davant algun desencontre entre els nostres respectius “senyorets” polítics, ens enviaven a tots dos a seure’ns plegats i sempre, sempre, va ser fàcil arribar a l’acord amb tu); la teva lucidesa, que, tot fent equip amb una capacitat de treball poc habitual, ens ha deixat un gran llegat; i tantes coses més...
Descansa en pau, benvolgut, que aquest vell Llop Solitari, ara, udola per tu.